El BBVA atribueix l'incompliment de l'objectiu de dèficit de les comunitats al model de finançament

BarcelonaLes comunitats autònomes van incomplir l'any 2014 amb l'objectiu de dèficit fixat. Però això no es culpa d'haver estirat més el braç que la màniga, tot al contrari. Les comunitats van ajustar al màxim la despesa. La culpa és, segons reconeix el servei d'estudis del BBVA en l'última edició de la revista 'Situación España', del mateix sistema de finançament autonòmic, que ha fet que el 2014 hagin disminuït les transferències netes a les comunitats des de l'Estat tot i haver-se produït una recuperació dels ingressos públics.

De fet, el 2014 el conjunt de les comunitats el van tancar amb un dèficit pressupostari d'1,66 punts del PIB estatal, 14 centèsimes més que el 2013. Només quatre comunitats van complir l'objectiu de dèficit: les dues forals –Navarra i el País Basc–, les Canàries i Galícia. Dues comunitats més, Andalusia i Castella i Lleó, van quedar-se al límit. La resta van superar de llarg l'objectiu establert.

Segons el servei d'estudis del BBVA, la situació "és menys preocupant del que podria semblar a primera vista" perquè el repunt del dèficit autonòmic es produeix no per un descontrol de la despesa, sinó per "una caiguda tècnica dels ingressos que té el seu origen en el sistema de finançament". La clau és l'estructura de bestretes que l'Estat dóna a les comunitats, basat en previsions d'ingressos i liquidacions finals que no es fan fins al cap de dos anys. Això, diu el BBVA, fa que "es traslladi amb un cert retard a les comunitats autònomes les variacions en la recaptació tributària". Aquest decalatge es produeix especialment quan hi ha un canvi de cicle econòmic.

Per això els ingressos de les comunitats l'any 2014 no reflecteixen l'inici de la recuperació econòmica. Al contrari, els ingressos de les comunitats per transferències d'altres administracions –bàsicament la de l'Estat– van disminuir un 1,47% l'any 2014 en relació a l'any anterior, quan la crisi era més profunda.

Menys despesa i menys dèficit real

Així, el servei d'estudis del BBVA destaca que el 2014 la despesa autonòmica va seguir reduint-se a un ritme del 0,15% anual. L'augment del dèficit, doncs, és degut "íntegrament" a una caiguda de l'1,36% dels ingressos de les autonomies que té el seu origen en una reducció del 3,61% de les transferències que van rebre d'altres administracions. "Donat que aquesta caiguda es produeix en un moment en el qual els ingressos tributaris han començat a repuntar, sembla clar que l'origen s'ha de buscar més en la inèrcia de les bestretes que no pas en un problema real de recaptació", indica el servei d'estudis del BBVA.

De fet, el servei d'estudis del banc fa l'exercici d'adaptar els ingressos autonòmics a l'augment real de recaptació tributària. Així, indica que si la recaptació el 2014 s'hagués mantingut constant, el 2014 el dèficit de les comunitats no només no hauria augmentat, sinó que a més s'hauria rebaixat en una dècima. Amb aquesta hipòtesi, el dèficit de les comunitats s'hauria reduït del 1,52% del PIB el 2013 al 1,29% del PIB el 2014. Això sí, hauria augmentat el dèficit de l'administració de l'Estat perquè disminuirien el seus ingressos nets. Tot i això, el dèficit total del conjunt de les administracions hauria quedat igual, però les comunitats no haurien incomplert tant l'objectiu de dèficit.

L'economista en cap del BBVA Research per a Espanya, Rafael Doménech, ha destacat aquest dimarts aquesta disfunció en el model de finançament i ha assegurat que el model s'ha de revisar, ja que considera que és una de les reformes pendents que té l'estat espanyol. Tot i això, ha reconegut que és molt difícil que aquesta reforma es pugui tancar aquest any i s'haurà de fer en la propera legislatura.

Doménech i l'economista en cap de tot el grup BBVA, Jorge Sicilia, han presentat per primer cop a Barcelona la publicació 'Situación España", corresponent al segon trimestre d'aquest any. Una publicació en la que el BBVA revisa a l'alça les previsions de creixement. Segons el BBVA l'economia espanyola s'està accelerant i preveu un creixement del 3% per al 2015 i del 2,7% el 2016.

Aquesta millora de l'economia vindrà donada bàsicament per l'augment del consum intern. Però hi ha "vent de cua" que accelera el creixement, segons ha explicat Rafael Doménech. Aquests factors que ajuden al creixement són el baix preu del petroli, la revisió a l'alça del creixement a Europa, bàsicament per l'èxit de la política monetària expansiva del BCE, i la depreciació de l'euro respecte del dòlar.

Uns factors que, segons Doménech, també ajuden a que comenci a notar-se "un fort creixement" del nou crèdit. Un augment que ha xifrat en un creixement del 11,6% del crèdit minorista, amb un augment del 9,9% del crèdit a les empreses (de menys d'un milió d'euros de préstec mitjà) i del 15,8% per les famílies.

Un milió de llocs de treball

A més, el servei d'estudis del BBVA creu que durant els anys 2015 i 2016 es crearan a l'Estat un milió de llocs de treball i la taxa d'atur se situarà per sota del 20%. Tot i això, per a Rafael Doménech és una taxa "inacceptable" i per això aposta per continuar amb les reformes, no només laboral, sinó de tot tipus.

En aquest sentit, el que han deixat clar tant Rafael Doménech com Jorge Sicilia, és que els sous poden començar a pujar en alguns sectors, però aquestes millores han d'anar sempre d'acord amb millores de la productivitat. Segons Jorge Sicilia, abans pujaven els salaris i després s'havia d'adaptar la productivitat per compensar-ho, i ara això ja no podrà ser així, sinó que serà la millora de la productivitat la que ha de precedir a un augment de la remuneració.

Sicilia també ha admès que la política expansiva del BCE pot crear alguna nova bombolla per l'excés de crèdit en algun sector concret, però ha indicat que el que importa és tenir els mecanismes per sortir d'aquestes bombolles sense arrossegar l'economia. També ha destacat que les principals ombres que planen sobre el creixement econòmic són geopolítiques, com és la situació de Grècia o la crisi d'Ucraïna.