Ara fa un any, les principals ciutats brasileres, São Paulo i Rio de Janeiro, van esclatar d’indignació. La guspira que va encendre les protestes va ser la pujada del transport públic. El contrast amb la despesa en infraestructures per al Mundial de futbol clamava al cel. El carrer es va encendre. Aquell malestar descontrolat ha deixat pas, des d’aleshores, a un seguit de vagues, la majoria en sectors públics clau i, a més, fora del paraigua de la negociació sindical. El Brasil, un país on el futbol és més que un esport -és una gran passió popular i un negoci immens-, acollirà a partir de demà la gran cita futbolística enmig d’un fort clima de protesta social. Ni el futbol no pot emmascarar o apaivagar l’empobriment de la classe mitjana i els alts índexs de pobresa i desigualtat. Tampoc no pot amagar la corrupció política i el caos en el sector públic. Al contrari: els ha fet més evidents. La construcció dels dotze estadis per al Mundial, a un cost estimat de 2.500 milions d’euros (un 263% més del previst), s’ha fet tard i malament, i no està clar com el país en pagarà la factura. I encara està menys clara la qualitat dels equipaments, començant per la gespa i seguint pels entorns.
Després de l’experiència de Sotxi, convertida en la cita olímpica més cara de la història i en un descarat aparador a major glòria del president rus Vladímir Putin, el Mundial del Brasil està mostrant una altra cara de les limitacions creixents d’aquest tipus de grans esdeveniments esportius, cada cop més insostenibles. El que abans servia, com va ser el cas dels Jocs de Barcelona el 1992, per millorar ciutats i incidir positivament en l’economia i la vida de les persones, ara ha esdevingut un pou sense fons, unes operacions desconnectades de les necessitats socials i sovint acompanyades de corrupció i malbaratament. El resultat és que l’esport professional continua acaparant totes les mirades, però ja no només com a espectacle fabulós, sinó també com a negoci fosc, com a contrapunt escandalós a les desigualtats creixents en moltes parts del planeta. A partir de demà, al Brasil potser veurem bon futbol, però el que ja hi hem vist és misèria, injustícia i corrupció. I la indignació de la gent.
