Escòcia, cap a un nou referèndum?
La nova líder dels independentistes escocesos, Nicola Sturgeon, afronta un calendari electoral que podria obrir la porta a una nova votació
BarcelonaNicola Sturgeon relleva Alex Salmond com a primera ministra i líder dels independentistes escocesos gairebé dos mesos després del referèndum on es va imposar el no.
El calendari electoral i els moviments que hi ha hagut a Escòcia els últims mesos marquen el que podria ser el futur de la reivindicació independentista.
Noves cites amb les urnes
Els escocesos afronten entre el 2015 i el 2017 tres cites clau amb les urnes que poden definir el futur d'aquesta nació.
El maig del 2015 hi ha eleccions al Parlament britànic. Escòcia és tradicionalment un feu laborista, però la campanya del no, que ha forçat aquest partit a posar-se al costat dels 'tories', n'ha desdibuixat el perfil polític. Els independentistes escocesos han sabut recollir el testimoni de força social i progressista i els sondejos els auguren uns molt bons resultats en aquestes eleccions.
El 2016 toquen eleccions al Parlament escocès. A l'última cita, el 2011, el Partit Nacional Escocès (SNP) va guanyar per majoria absoluta i va ser així com es va obrir la porta al referèndum del setembre passat. De moment, la nova líder independentista es resisteix a dir si l'SNP es tornarà a presentar a les eleccions amb la promesa de fer un nou referèndum.
Cap al 2017 hi ha la intenció de convocar un altre referèndum, en aquest cas, sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea. I es podria donar la circumstància que Anglaterra votés 'no', però, en canvi, Escòcia optés pel sí i s'obrís de nou la porta a la necessitat d'una separació entre les dues nacions històriques.
La promesa de cedir més poders
De la promesa que van fer abans del referèndum el tres grans partits britànics –'tories', laboristes i liberals– de cedir més poder a Escòcia en queda ben poca cosa. Almenys pel que fa a calendari, ja que les setmanes abans de la votació es va arribar a dir que les primeres concrecions es farien immediatament després del referèndum –si guanyava el no– i entrarien en vigor al gener.
La promesa ja va néixer encotillada pel fet que els tres partits tenen plantejaments diferents sobre el procés de descentralització al Regne Unit, però la cita electoral del maig del 2015 ha dinamitat qualsevol possibilitat d'entesa.
Els escocesos ara votarien 'sí'
Els dies posteriors al referèndum, la militància als partits que havien fet campanya pel sí es va gairebé doblar globalment, i moviments socials com Women for Independence van sumar més activistes.
El clam independentista, lluny de retirar-se per la derrota, es va fer més gran, fins al punt que una enquesta, publicada l'1 de novembre, va determinar que si ara es repetís un referèndum guanyaria el sí (49%) per davant del no (45%), i que la majoria d'escocesos (45%) voldrien una nova votació abans de 10 anys.
El nou estil de Sturgeon
Els analistes han acabat interpretant el relleu de lideratge al capdavant de l'SNP com una operació de rellançament de l'independentisme escocès més que no pas com una retirada després de la derrota.
El nou perfil de Nicola Sturgeon, que ha treballat fins ara colze a colze amb Alex Salmond, és molt més social –i menys liberal– en un dels grans punts febles de la independència que és la sostenibilitat de l'estat del benestar.
Si Sturgeon renova el càrrec de primera ministra escocesa el 2016, tindrà cinc anys per treballar per a "uns temps millors", segons ha dit ella mateixa aquest divendres en l'acte polític de relleu a l'SNP.
