França ja es coordina amb Rússia i eleva el to de la campanya militar
Els parisencs reben amb contradiccions les mesures anunciades per Hollande i el seu discurs bèl·lic
ParísNo només són les sirenes el que ressona tot el dia pels carrers de París. La paraula guerra es llegeix als titulars i se sent a les televisions, als bistrots i a les botigues de la ciutat. França ha intensificat els últims dies els bombardejos contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria, i Rússia va donar ahir ple suport a la campanya militar ordenada des de l’Elisi. Sembla el primer pas cap a la coalició internacional que el president francès, François Hollande, reclama per combatre el terrorisme després dels atacs de divendres a la nit al centre de la capital francesa, que, per ara, deixen un balanç de 129 morts, més de 350 ferits, 23 detinguts i una referència a la guerra que feia dècades que no es vivia a Europa.
Ahir va ser el tercer i últim dia de dol oficial a França. Des de dilluns, quan Hollande va acompanyar la seva declaració oficial a Versalles d’un paquet de mesures per incrementar la seguretat del país, França ha passat a l’acció. El primer pas cap a la internacionalització del conflicte va ser la reunió que va mantenir ahir el president francès amb el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, que va mostrar la cooperació entre països. Paral·lelament, Hollande i el president rus, Vladímir Putin, van mantenir una conversa telefònica on van decidir coordinar-se en els atacs a Síria.
L’objectiu és clar: la guerra. Però la dimensió d’aquesta paraula pesa massa i queda lluny de la majoria de parisencs, sobretot els joves, que només l’han llegida o l’han sentida, però mai l’han viscuda. Però sí que viuen un control a la capital de la Torre Eiffel que és exhaustiu i la tensió és evident. El Guillem Jané és un estudiant català que fa poc més d’un mes que viu a París. Va arribar tard a la cita perquè el metro on anava va quedar aturat una bona estona en una de les parades. “Cada vegada que veuen un paquet o una bossa sospitosa aturen el servei i desallotgen el tren”, explica. Constata que el control s’ha intensificat i que es respira por en l’ambient: “Hi ha paranoia, el metro va més buit i està en silenci”.
Una reacció desmesurada
Aquest estudiant català vivia fins aquest cap de setmana amb una família francesa. Explica que ells sí que estan d’acord amb les mesures anunciades per François Hollande que reafirmaven l’estat de guerra, però aquesta sensació no és compartida per tots els francesos, que sovint es troben en contradiccions.
Al bar Nouvel Institut, davant de l’Institut del Món Àrab, la conversa de dues dones s’encenia parlant del discurs del seu president. “No estem en guerra, no ens hem de preocupar per res i fa riure”, deia una d’elles, que afegia: “Tinc amics a Israel i això per a ells és una constant, no podem dir que estem en guerra”. Tot i que està d’acord que es pugui expulsar del país terroristes que es considerin perillosos i que se’ls pugui retirar la nacionalitat francesa, creu que la reacció del govern és desmesurada i que “l’únic que aconseguirà és una deriva patriòtica que generarà l’efecte contrari”.
L’Arthur Barth té una opinió similar. Té 24 anys i és estudiant de cinema i sociologia. De fet, utilitzar el terme guerra li sembla perillós. “No em sento en guerra, hi ha un risc internacional de terrorisme que compartim amb altres països, però no hem d’exagerar el risc”, apunta. Per a aquest estudiant es tracta d’un problema de seguretat pública. Sí que creu que el govern té el deure de garantir la seguretat dels seus ciutadans, però tampoc està d’acord amb totes les mesures anunciades per Hollande. “Canviar la Constitució o retirar la nacionalitat és una solució mediàtica que no té res a veure amb aquesta lluita, pot derivar cap a posicions nacionalistes i islamòfobes”, diu.
La necessitat d’una solució
De fet, França i altres països com Rússia o els Estats Units ja fa temps que bombardegen Síria i l’Iraq. “Aquesta guerra ja estava començada fa temps”, diu la Laura Rius, una catalana que fa tres anys que viu a París. “Pel que llegeixo a les notícies i després de veure el comunicat de l’Estat Islàmic, sí que estem en guerra, i fa por”, reconeix. La Laura creu que fins ara aquesta percepció quedava lluny de França i d’Europa, però després dels atemptats de divendres afirma que ja és una “sensació latent als carrers de la ciutat”.
El Dhari Alshabibi té 22 anys i en fa quasi dos que va arribar a París des de l’Aràbia Saudita per estudiar francès. Ell sí que té la sensació d’estar en guerra, però no té por. “Ja fa temps que hi ha atacs terroristes en diferents llocs, a l’Aràbia Saudita també ha passat, cal una solució a un problema que ja fa temps que dura”, explica. El Dhari no és musulmà però ha sigut educat en un país que té l’Alcorà com a constitució. “Estic d’acord amb Hollande, però també crec que França ha d’entendre millor l’islam i la cultura àrab per abordar un problema que també és intern”, conclou.
