ABANS D’ARA
Efímers 30/06/2014

Ingrés del valencià a la literatura urbana (1933)

De Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (11-VII-1933). La revifalla literària valenciana del XX va ser més tard. Foto: Francesc Carreres (València 1916-1989).

Carles Soldevila
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUn llibre valencià damunt la taula. Impossible de mirar-lo amb indiferència. Del Sud li vingué a Catalunya una formidable revifalla literària: ¿per què no pot reproduir-se avui el miracle del segle XV? En general, els catalans, davant les possibilitats d’una reincorporació de València a la literatura nadiua, hem estat o ingènuament esperançats o expeditivament decebuts. Pocs de nosaltres s’han aturat a pensar el problema i més pocs encara han tingut el delit d’anar a valorar sobre el terreny els símptomes i els senyals. Potser si haguéssim fet això hauríem arribat a esperar amb més paciència i a jutjar amb més justícia. Ens adonaríem, per exemple, que no és possible que els escriptors valencians, si, com és indispensable han de conservar el contacte amb el poble que els volta, es posin a escriure tranquil·lament, fàcilment, plaentment en el nostre català literari d’avui. I al mateix temps ens admiraríem de l’esforç d’aproximació que han realitzat sota el sol imperi del seny natural. No parlem ja del cas d’Ernest Martínez Ferrando, que, habitant a Catalunya des de fa molts anys, és un perfecte, un admirable escriptor català. [...] Francesc Carreres i de Calatayud, la seva recent novel·la El cavaller del dubte, posa un altra fita en aquest procés d’identificació lliure que ens interessa i que hauria d’apassionar-nos. Carreres fa el pas en avant més difícil i perillós en una literatura que recomença; el pas de la literatura poètica o ruralista a la literatura urbana, on cada frase, cada posat, cada inflexió ha de confrontar-se amb una realitat que els lectors coneixen i es jutgen capaços de definir. Mentre el novel·lista mou cavallers de l’Edat Mitjana o pagesos de l’alta muntanya, és a dir, personatges allunyats del lector mitjà en el temps o en l’espai, té moltes facilitats, molts avantatges. Però quan posa en escena un xicot estudiant, com els que hem estat nosaltres, un comerciant com el de la cantonada, una senyora com les que tractem cada dia, la dificultat es multiplica enormement, [...]

stats