Jaume Mir, espia i heroi dels belgues a la Gran Guerra

Condemnat a mort pels alemanys, el va salvar la intervenció d’Alfons XIII

Diuen que per entrar a casa seva exigia dues condicions: amor a la llibertat i anticlericalisme. Jaume Mir (Sant Sadurní d’Anoia, 1888 - Brussel·les, 1943) va tenir una vida fascinant. Era un home atrevit i inquiet: va coordinar, a Bèlgica, una xarxa d’espies durant la Gran Guerra i 18 anys després va comprar armes i va reclutar brigadistes per a la República espanyola. Per casa seva, a Bèlgica, hi van passar Blasco Ibáñez, Unamuno, López Ochoa, Eduardo Ortega y Gasset... I, fins i tot, va acollir els encausats de Prats de Molló -l’intent d’envair Catalunya per proclamar la independència encapçalat per Francesc Macià.

Joan Rosell, veí de Sant Sadurní, estava fent una recerca sobre un altre sadurninenc, Jaume Barceló Urgell, mort al camp de concentració de Mauthausen, quan va llegir una notícia breu al diari El Imparcial del 18 d’abril del 1917. “La notícia parlava d’un veí de Sant Sadurní, Jaume Mir i Mas, i explicava que durant la Gran Guerra els alemanys l’havien arrestat i condemnat a mort, però que finalment, gràcies a la intervenció d’Alfons XIII, li van commutar la pena per treballs forçats”, explica Rosell. Amb la derrota alemanya, Mir va sortir de la presó el 6 de desembre del 1918. Anys després, reprendria la feina d’espia.

Rosell es va encuriosir i va voler saber més coses sobre aquest sadurninenc. Va posar-se en contacte amb els arxius generals del Regne de Bèlgica. Va rebre un dossier de més de 500 pàgines, la majoria informes policials, que relaten les vicissituds d’aquest català durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Els informes s’inicien el 1909 i no acaben fins al 1943. A Bèlgica, Mir era un heroi de guerra.

Delatat per un doble espia

Alt i prim, duia ulleres, sempre anava impecablement ben pentinat, i portava un gran bigoti ros. Era reservat, però els seus amics deien que sempre es podia comptar amb ell. Va marxar de Catalunya el 1909, arran dels fets de la Setmana Tràgica, i es va instal·lar a Brussel·les (Bèlgica), on va muntar un negoci de comerç de fruites. El 20 d’agost del 1914 els alemanys van ocupar Bèlgica i Mir, idealista i combatiu, es va convertir en espia. Era molt útil: tenia la nacionalitat espanyola i, per tant, era ciutadà d’un país neutral. Va arribar a coordinar una xarxa de 24 espies. El van detenir el 2 d’octubre del 1916, després que el denunciés un doble espia, conegut amb el nom de 55T. El van jutjar el 23 de març i va ser condemnat a mort per un tribunal militar alemany. Mir estava convençut que l’afusellarien.

“El 4 d’abril del 1917, gràcies a la intervenció del rei d’Espanya, la meva pena va ser commutada per treballs forçats a perpetuïtat. El 5 d’abril del 1917 em van enviar a la presó de Rheinbach, on treballava reparant calçat i obusos. Em van alliberar el 6 de desembre del 1918”, declarava Mir el juny del 1919 davant les autoritats belgues. L’espia català afirmava que, malgrat les tortures i les amenaces, mai va confessar ni va delatar els companys: “Em vaig negar a denunciar els que havien col·laborat amb mi”, declarava.

Mir, a Por qué me condenaron a muerte, el llibre en què explicava la seva experiència a la Gran Guerra, expressava el seu odi per qui el va denunciar: “Va ser un miserable, que em va perseguir amb acarnissament. Es deia Douchard i era de Lieja. Va trair la seva pàtria”. Quan va acabar la guerra, Mir va declarar en contra de Douchard, que va ser condemnat a mort. L’espia de Sant Sadurní confessaria temps més tard que s’alegrava del final de Douchard.

Passar la frontera

Bèlgica el va condecorar amb l’Orde de Leopold i van destacar el coratge i el valor de Mir. Anys després, però, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, els belgues l’espiarien. El president català, Lluís Companys, va nomenar Mir delegat a Brussel·les del Comissariat de Propaganda. Els belgues tenien el domicili de Mir localitzat i vigilat. Els agents detallen qui s’hi reunia, quan ho feien i si eren comunistes o no.

Mir, l’abril del 1939, va acollir Ramon Fabregat i la seva dona, abans que s’exiliessin a Mèxic. Fabregat va participar en el complot del Garraf, l’atemptat frustrat contra Alfons XIII el maig del 1925, i els fets de Prats de Molló. Durant la República va ser nomenat director general d’Indústria de la Generalitat.

Acabada la guerra, Mir va ajudar molts espanyols a fugir de l’Espanya franquista. Ho detalla un informe, firmat el 12 de maig del 1939: “Jaume Mir organitza a la frontera cèl·lules d’acollida per rebre els anarquistes i els txequistes (agents soviètics), que vénen de la regió de Lilla. No se’l coneix amb el seu veritable nom, perquè firma amb un nom fals”.

L’últim informe és de l’11 de gener del 1943 i informa de la mort de Mir: “Comerciant, cavaller de l’Orde de Leopold, resident a Brussel·les, a l’avinguda de la Chevalière, 9, nascut a Sant Sadurní d’Anoia, el 25 de desembre del 1888, divorciat de Jeanne Lories i casat amb Catherine-Marie Van Erp, sense professió, fill de Casimir Mir i Oliva Mas i Costada, ha mort”. Va ser el final d’un idealista.

Armes i brigadistes per a la República

Jaume Mir va ser un heroi per als belgues, però quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola va convertir-se per a ells en un subjecte perillós. El vigilaven de prop. L’octubre del 1936 el van detenir i van registrar casa seva, acusat de traficar amb armes per a la República. Els agents belgues, però, no van trobar proves per inculpar-lo. El març del 1937 el van tornar a denunciar com a traficant d’armes i propagandista “molt actiu” del govern republicà, en aquests moments refugiat a València: “S’ocupa de recollir voluntaris per Espanya, sobretot mecànics i conductors. Actualment és el president de la Cambra de Comerç espanyola a Brussel·les i afirma que és representant diplomàtic de la Generalitat. Té relacions amb diferents espanyols, tots ells partidaris del govern republicà”. L’informe detalla qui són aquests espanyols i quina ideologia tenen. Als anarquistes els considera molt perillosos.

Mir va organitzar a Bèlgica el Consell Llevantí Unificat d’Exportació Agrícola (CLUEA), que, en realitat, encobria la compra d’armes i municions per als republicans. Els beneficis de la venda de fruita i queviures es destinaven a ajudar la República. “El CLUEA és una important organització espanyola, i la dirigeixen els comunistes. Controla tota l’exportació de fruita”, afirma l’informe belga.

Mir va morir abans que acabés la Segona Guerra Mundial. Mai va deixar d’ajudar els republicans que havien hagut de fugir de l’Espanya franquista.

Més continguts de

El + vist

El + comentat