L’EDITORIAL del New York Times és rellevantNew York Times. Moltíssim. Respon a una pregunta clau. I per què calia convocar una consulta si ja se sabia que l’estat espanyol no l’autoritzaria? Doncs perquè el món entengués que el procés que es feia des de Catalunya era clarament democràtic, i el defensés. I ha passat: una de les capçaleres més fiables del món assumia amb naturalitat i normalitat la consulta del 9-N, i la presentava al seu editorial, al costat de la d’Escòcia, com un “testimoni dels valors democràtics perquè fa arribar la pregunta a la gent, que té la possibilitat de decidir pacíficament” sobre el seu futur polític. El New York Times contraposa les consultes escocesa i catalana al “càstig rus que ha intentat desmembrar Ucraïna quan s’ha intentat desmarcar de l’òrbita del Kremlin” per concloure que “a Escòcia no hi ha represàlies per votar cap opció, només la complexitat i transcendència d’una simple pregunta”. No, a Escòcia no hi ha represàlies. Allà no. És cert que costarà que el món entengui el cas català, i encara més tenir suports. Si el món atengués les causes per la seva justícia, no estaria com està. Però en el món periodístic del rigor i en la cultura democràtica anglosaxona, és incomprensible que no es pugui votar. Per això, pel seu propi pes, i malgrat les campanyes i guerres brutes, un observador internacional honest que vulgui fixar-se en el procés arriba a la conclusió que ahir va quedar impresa. És un petit gest, simbòlic, que reforça l’autoestima d’un moviment pacífic que sovint vol ser criminalitzat, acovardit, acomplexat. Si les coses es fan bé i s’expliquen bé, la democràcia acaba trobant aliats. Entre els demòcrates, esclar.
