‘Poemes i cal·ligrames’ de Josep M. Junoy

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsGuillaume Apollinaire en una lletra a en Josep M. Junoy -que serveix com a prefaci dels Poemes i Cal·ligrames - en formula un judici sintètic: és el fruit d’una inspiració a l’ensems lírica i plàstica. Mirant les amples pàgines de fascicle on els poemes prenen una lliure disposició tipogràfica, defugint la monòtona i acostumada alineació regular, en majúscules marcades, paraules en diagonals com a fletxes, o en corbes entre amples blancs enmig de les frases, zig-zag i perpendiculars, triangles i cercles, no podem oblidar el judici de Guillaume Apollinaire l’iniciador d’aquesta poètica plàstica i ens sembla també que nasqueren aquests poemes d’una intersecció de la plàstica i de la líric, com dos coets que pugen en l’aire blau de la nit i es troben a mig camí abans de fondre’s en un espurneig lluminós. [...] En els inicis de les arts plàstiques el dibuix i la cal·ligrafia eren manifestacions germanes d’un mateix impuls de l’home a concretar en signes cada impressió fonètica i el pensament que semblava havia de perdre’s com una sageta en l’aire. La Xina hom diu, és encara en aquest punt. [...]