Art sota els peus

BarcelonaAmitjans de maig un grup d’estudiants d’història de l’art de la Universitat de Barcelona van llançar una campanya a través de Twitter per denunciar les males condicions en què estan algunes de les rajoles del passeig de Gràcia, dissenyades per Antoni Gaudí. Volien fer pressió per canviar la pavimentació: algunes peces estaven mal col·locades i moltes eren objecte de robatoris i fins i tot de subhastes a l’estranger. Només dos dies després d’iniciar la campanya, que va tenir un ampli ressò, a través del hashtag #SosPanotGaudí, el consistori de la capital catalana va anunciar que havien començat a reparar i recol·locar les famoses rajoles. Conegut com a panot Gaudí, aquest paviment és una peça que es va reeditar l’any 1997 a partir del disseny original que l’arquitecte català va idear el 1904 i que fabricava Escofet. En homenatge a l’arquitecte, la ciutat de Barcelona va pavimentar les voreres del passeig de Gràcia amb aquest model de rajola hexagonal, en què el relleu es presenta invertit respecte a l’original, i millora així la seva resistència davant del desgast que comporta el seu ús com a paviment d’exterior.

Aquest tipus de revestiment artesanal, conegut com a paviment hidràulic, va viure la seva època d’esplendor a finals del segle XIX i fins a mitjans del XX. Ara, després d’uns anys oblidat, torna amb força de la mà d’una nova generació que vol incorporar la riquesa de la tradició a l’arquitectura contemporània.

Per això, des de dijous passat fins al 31 de juliol, el showroom d’Objects (Sant Pere Màrtir, 28, Barcelona) acull l’exposició de Paviments Hidràulics Huguet - Objects By Estudio Carme Pinós, en què es recull una selecció de les peces més emblemàtiques de paviments hidràulics d’Huguet, empresa amb una tradició de tres generacions que ara treballa amb dissenyadors i arquitectes de gran renom com Herzog & de Meuron, Sybilla i Alberto Lievore, i les rajoles dels quals es poden veure al Fòrum o d’aquí poc a la Filharmònica de Szczecin, a Polònia.

Biel Huguet, nét del fundador de l’empresa i l’actual director d’Huguet, va reprendre el 1998 el negoci familiar, juntament amb dos socis més, i en va assumir l’àrea d’innovació, fins que el 2007 se’n va fer càrrec del tot. La seva filosofia és clara: darrere de qualsevol empresa hi ha d’haver sensibilitat per la cultura i per la bellesa, uns valors que li va transmetre des de petit el seu pare, rajoler però també poeta.

Modernitat mal entesa

Aquesta sensibilitat poètica aplicada al dia a dia va ser el que va portar Biel Huguet a recuperar els paviments hidràulics com a tret distintiu de l’empresa, i també com a passió personal. Aquest món de l’hidràulic, que havia estat hegemònic a les Balears i Catalunya fins als anys 60, va desaparèixer completament, i no va tornar fins als 90. El motiu? “Una mal entesa modernitat”, reflexiona a l’ARA Huguet. “Abans dels 60 la mà d’obra era molt barata, i es podien fer dissenys espectaculars. Als anys 60 i 70 Espanya va passar d’una economia pobra, que generava emigrants, a una economia que va començar a desenvolupar-se. Tant a Catalunya com a les Balears van començar a arribar turistes i immigrants. Amb el creixement econòmic es van fer més cases, més hotels, es consumia més… En aquell moment -continua Huguet- l’arquitectura tradicional es va associar a l’arquitectura «de quan érem pobres». Als anys 30, quan la mà d’obra era molt barata, es feien dissenys impressionants. Però en aquesta modernitat mal entesa dels anys 60 i 70 es rebutjaven els materials i mètodes tradicionals. Tot el que era nou es prioritzava: el porcellànic, el gres, la moqueta i el PVC. He vist mosaics hidràulics espectaculars tapats amb una moqueta fastigosa”, il·lustra l’arquitecte. I així fins que, als anys 90, els materials tradicionals tornen a revaloritzar-se. “Als japonesos que van a Barcelona els agrada Gaudí, i als alemanys que van a Mallorca els agrada l’arquitectura mallorquina. Això fa que es revaloritzi. També pugen unes generacions més formades, amb més sensibilitat. Als 90 es va començar a trencar amb aquest autoodi. Quan jo estudiava a Barcelona, l’any 96, tot era rehabilitació i influència italiana: l’important era reformar. Jo vaig agafar la fàbrica pensant en això”, subratlla.

Una llamborda de 300 anys

Des d’aleshores ha combinat i aplicat l’arquitectura tradicional a la contemporània. Alguns dels encàrrecs que ha rebut són, per exemple, una llamborda que pugui durar 300 anys, una d’enorme feta amb àrid reciclat i una peça de paviment que sembli una Juanola gegant. “El més emocionant és que sempre demanen coses noves, està molt bé trobar gent que crea i que posa valor afegit amb la innovació, i no a un preu necessàriament alt. Som elitistes culturalment, però no per un tema de preu: és per una sensibilitat i gust pels materials naturals i els productes amb vida. Hi ha gent que creu que el passat només és temps mort. La tradició per a ells és només nostàlgia. Per a nosaltres el passat és matèria viva, arquitectura amb caràcter, amb personalitat”, afirma.

En el vídeo de presentació de la seva empresa, Huguet ensenya a la seva àvia, a través de l’iPad, unes fotografies del restaurant Jaleo, un dels locals preferits del president dels Estats Units, Barack Obama, dissenyat per l’arquitecte català Juli Capella. “Obama ha trepitjat rajoles de Can Huguet. Rajoles de Campos”, li diu. “Jo sóc de Campos!”, exclama ella. Per a Huguet, aquesta és l’essència de la seva feina. “Aconseguir agafar una cosa molt d’aquí, molt tradicional, mirar-la sota una llum nova i que arribi fins a Washington, és increïble”, afirma. “Que una cosa tan local i tan íntima com la rajola de la teva àvia sigui tan global que fins i tot el president dels Estats Units la trepitgi sovint, no té preu. Demostra la importància dels valors. Demostra que en una societat tan especuladora, buida i industralitzada podem, modestament i sent qui som, arribar molt lluny”.

Treballar molt per donar sensació de mínim esforç

Quan Carme Pinós va rebre l’encàrrec de Biel Huguet de dissenyar una rajola per a la seva fàbrica de paviment hidràulic -un dels que s’exposa al showroom d’Objects- el primer que li va passar pel cap va ser: “Jo sóc arquitecta, el que jo faig és construir, això de fer un dibuix no em surt bé”. Per això va pensar en una rajola que pogués construir molts dibuixos. Va partir de l’hexàgon i va acabar amb un triangle equilàter que n’inclou un altre a dins. “Quan vam començar a jugar amb l’ordinador ens vam adonar que les possibilitats eren infinites, i això és el que m’agrada: que sigui la persona que la compra o l’arquitecte qui decideixi com jugar-hi”. A més de la versió en blanc i negre, Pinós va fer-ne una de color marró i terracota. “Pensava en Mallorca i en les cases del camp”. Mallorca, de fet, és el nom d’aquesta col·lecció que Carme Pinós ha fet especialment per a Huguet. A més de l’illa on Pinós estiueja sovint, l’arquitecta tenia al cap l ’art déco, el color dels paviments de l’Eixample, els hexàgons de Gaudí i els palaus italians, on el blanc i negre és molt comú. Sobre l’aparent minimalisme de la peça, Pinós reflexiona: “Al darrere de qualsevol cosa que fem hi ha una feina increïble, i tot per donar aquesta sensació de mínim esforç”.

Ja fa dos anys que Carme Pinós, autora de projectes com la reforma de la façana posterior del Mercat de la Boqueria, la Delegació de la Generalitat a Tortosa i el nou CaixaForum de Saragossa, va engegar el seu projecte Objects, dedicat a la producció i venda d’una col·lecció de mobles. Aquesta vegada, la presentació del showroom d’Objects recull una selecció de peces especials dels paviments hidràulics realitzats per Huguet. Fins al 31 de juliol es podran veure exemples d’aquestes peces, així com la nova col·lecció Mallorca, dissenyada per Carme Pinós per a Huguet.