Astronomia? Astrologia? (1954)

De l’article del científic Josep Pratdesaba i Portabella (Vic, 1870-1967) a la revista cultural Ausa (n. 8-1954). Traducció pròpia. Ben avançat el segle XXI encara hi ha diaris que publiquen horòscops. La Casa Pratdesaba de Vic, on va néixer aquest astrònom i on tenia el seu observatori, va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local, i està oberta a visites guiades.

És lamentable constatar com es confonen astronomia i astrologia; fins i tot en revistes de caràcter literari, i no dic pas de caràcter científic perquè seria imperdonable; a la premsa diària és on es cau més en aquesta confusió. Astronomia deriva del mot grec “astro” i “nomos”, llei dels astres; i astrologia d’“astro” i “logos”, paraula o veu dels astres. Fidel a l’etimologia, l’astronomia estudia les lleis que regeixen els moviments dels astres, les seves distàncies, les seves característiques físiques, i per mitjà del càlcul matemàtic prediu eclipsis i altres fenòmens subjectes al seu domini; i l’astrologia pretén derivar els actes de la vida humana de la posició que els astres ocupaven en el cel el dia del naixement del ser humà. Segur que l’astrologia va néixer abans que l’astronomia. L’home primitiu buscava primer allò que li servia per al seu benestar material i no es devia preocupar en càlculs matemàtics; en la cerca de la seva utilitat i benestar personal, ben aviat va reclamar els auxilis d’entitats supraterrenals; i va venir l’adoració del sol i dels altres astres per a remeiar les seves necessitats. Van néixer els primers rudiments astrològics i ben aviat la medicina va prendre cartes en l’assumpte i va néixer una terapèutica mèdico-astrològica que va arrelar tant que encara perdura. No és estrany llegir avui dia la conveniència de purgar-se en lluna plena o prendre banys en quart minvant i no cal dir de les mil supersticions que persisteixen arreu. [...] L’astrologia pseudo-científica pretén donar a conèixer característiques de la personalitat humana partint de la base que els astres influeixen en l’organisme segons la posició que tenien en el cel el dia del seu naixement. Ningú no dubta pas de la influència del sol sobre la terra, així com de l’aire tan necessari per a la vida; el sol, aquesta estrella sota la qual hem nascut, és el vertader astre que influeix sobre nosaltres en tots els processos de la vida orgànica. Però fer derivar la nostra mentalitat de la posició que tenia en el zodíac el dia del nostre naixement, és una cosa del tot absurda. [...] Res no és tan fàcil, però, i fins entretingut, que formar un horòscop: només cal tenir nocions d’astronomia per saber col·locar els planetes en les seves corresponents caselles, conèixer la posició dels signes zodiacals en el dia i hora del naixement. Però és absurd pretendre vaticinar sobre les qualitats físiques i morals que es poden derivar de la posició dels astres. [...] Però no tot ha de ser negatiu. Totes les coses del món tenen anvers i revers i és lògic que l’astrologia ofereixi també la seva part aprofitable. [...] En aquest sentit, creiem sincerament que l’astrologia com a ciència és un absurd, però que pot aprofitar-se com a mètode de suggestió. Si aconsegueix transformar els mals hàbits en bons ja haurà acomplert una gran missió a la què els planetes hauran contribuït guiats per la sagacitat, no pas de l’astròleg, sinó de l’horòscop.