Ara Premium 25/08/2017

Caront: un exemple de sabotatge a un cas de jihadisme dels Mossos

Seguiments i una xivatada de la Policia Nacional van fer perillar la investigació

3 min
Un dels detinguts en l’operació Caront dels Mossos el 2015, que va desarticular una cèl·lula jihadista.

BarcelonaPretenien atemptar contra una sinagoga de Barcelona, difonien propaganda jihadista i captaven i enviaven combatents a Síria, segons els Mossos. Eren onze i els van detenir el 8 d’abril del 2015 a Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Barcelona i Valls. Aquella operació, batejada amb el nom de Caront -el barquer de l’infern de la mitologia grega-, és el primer i únic precedent d’una cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos mentre preparava atemptats a Barcelona. El cas va ser també un exemple evident de sabotatge de la Policia Nacional espanyola a una investigació per terrorisme de la policia catalana.

El mes després de les detencions, quan es va aixecar el secret de sumari del cas, va saltar l’escàndol: els Mossos havien denunciat que un o més policies nacionals havien explicat als presumptes jihadistes que els investigaven. El llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va respondre a l’acusació dient que aquelles acusacions eren una mostra de “baixesa” i de falta de “sentit d’estat”. El llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, no es va fer enrere. “Tenim indicis clars que s’ha produït aquesta interferència i és un fet extremadament greu”, va insistir en una roda de premsa.

Entre els documents del sumari del cas Caront hi ha un informe de la comissaria general d’informació dels Mossos especialment contundent. S’hi explica com durant l’octubre del 2014 els mossos que seguien els presumptes jihadistes van veure que també els vigilaven agents de la Policia Nacional. Els van detectar quatre vegades, ho van saber comprovant les matrícules dels cotxes de paisà: tots eren propietat de la secretaria d’estat per a la Seguretat.

Reunió inútil

Tal com consta a l’informe del sumari, arran d’aquests descobriments el 23 d’octubre de fa tres anys es va muntar una reunió entre dos comissaris, un subcap i dos inspectors de la Policia Nacional i un comissari, un intendent, dos sergents i un subinspector dels Mossos. Els representants de la policia catalana van explicar als de l’espanyola que investigaven una cèl·lula jihadista per encàrrec de l’Audiència Nacional i els van demanar que no hi interferissin. Els seus homòlegs es van comprometre a no fer-ho i es van excusar dient que ells tenien un altre cas a Terrassa i per això havien coincidit els seus agents.

Una setmana després de la reunió els agents dels Mossos van tornar a veure dos policies espanyols que seguien un dels seus investigats, que, a sobre, se’n va adonar. Durant el novembre, els mossos es van trobar policies nacionals quatre vegades i en dues ocasions, a més, els agents espanyols els van reclamar que deixessin de seguir els homes que havien de vigilar per encàrrec del jutge. Segons els Mossos, cada vegada que va passar això es va avisar els responsables de la Policia Nacional. A més, com que havien punxat els telèfons dels presumptes jihadistes, també van saber que tres s’havien adonat que els seguien els agents espanyols.

El que va fer saltar els Mossos, però, va ser que dos musulmans conversos de Mataró anessin el 7 de novembre a una de les reunions dels presumptes jihadistes per avisar-los que “un cap de policia” els havia dit que els Mossos els investigaven i que els arrestarien a tots. Els ho va dir un home que tenien infiltrat al grup i que arran d’allò corria perill d’acabar descobert. Deu dies després, segons l’informe, els Mossos van veure que un dels dos conversos es reunia amb dos inspectors de la Policia Nacional, un dels quals havia estat a la reunió dels dos cossos.

Alguns investigats es van espantar, van canviar de telèfon o van deixar de fer-lo servir per parlar de la jihad, les reunions es van acabar i altres vigilaven que no els seguís ningú quan es desplaçaven. Tres implicats van intentar arribar a Síria però els van arrestar a Bulgària, abans que hi arribessin. L’Audiència Nacional va acabar arxivant la denúncia dels Mossos perquè considerava que la policia espanyola no havia afectat la investigació ni havia posat en perill l’infiltrat dels Mossos.

stats