ABANS D’ARA
Efímers 09/08/2014

El catalanisme i la tradició catalana

De l’article de Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) a Mirador (9-VIII-1934). Avui fa 80 anys de la publicació d’aquesta síntesi comparada dels dos corrents catalanistes llavors dominants.

Francesc Pujols 1934
2 min
El catalanisme i la tradició catalana

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquests són els títols de les dues obres fonamentals de les dues concepcions del nacionalisme català. La concepció modernitzant i la concepció arcaïtzant. “ Lo Catalanisme ” és el títol de l’obra de l’Almirall i “ La Tradició catalana ” el títol de l’obra d’En Torras i Bages. El laic i el religiós: el maçó i el jesuïta. L’obra de l’Almirall conté les teories del catalanisme que ha triomfat aquests dies. En ella hom preconitza la unió del liberalisme amb el nacionalisme. L’obra d’En Torras i Bages va triomfar durant el període de gestació del nacionalisme nostrat. Catalunya renaixia mirant endarrere. [...] Al nacionalisme liberal, En Torres oposa el nacionalisme tradicional. Al catalanisme aliat amb els temps moderns, oposa el catalanisme aliat amb els temps medievals. Si l’Almirall diu que la renaixença de Catalunya s’ha de fer adaptant el nostre temperament i la nostra manera d’ésser personal, cultural, política i jurídica a les lleis creades per la llibertat dels homes i dels pobles, En Torres sosté que Catalunya només pot renàixer tornant a la tradició dels principis que van fer la seva grandesa i fortalesa en aquells temps gòtics. Esborrar el passat, diu, és destruir Catalunya i treure-la del mapa. És fer-la ésser un poble com els altres, arrencant-li l’ànima que l’aguanta. [...] En Torres proclama la missió de Catalunya, que diu que és la d’encarnar i defensar el cristianisme en els temps moderns, com ho va fer en els temps passats, que és exactament la mateixa missió que el gran catalanòfil castellà Marcelino Menéndez y Pelayo assenyalava a Espanya. [...] Menéndez va ésser el primer que fa furgar en els munts de volums que formaven el tou de la Biblioteca de la Universitat, organitzada pel gloriós Aguiló, català de Mallorca com Ramon Llull, amb els llibres procedents dels convents de Barcelona, cremats o malmenats a l’època de la crema dels convents, l’any 35 del segle passat, pels revolucionaris liberals, amb els quals precisament l’Almirall, com hem vist, volia aliar el nacionalisme català, en la qual cosa va ésser vident i profeta perquè ara ho veiem realitzat, per estrany que pogués semblar o sembli. [...]

stats