Els catalans s'agafen de la mà per fer pressió per la independència

Centenars de milers de persones van fer onejar banderes i es van donar les mans dimecres a Catalunya, una mostra de la voluntat popular que els polítics catalans esperen que faci revifar la seva aposta per la separació de la regió més forta d'Espanya.

La cadena humana es va fer el dia en què els set milions i mig de catalans celebren la seva diada nacional. L'any passat centenars de milers de persones es van reunir el mateix dia a Barcelona, al nord-est del territori espanyol, en el que va convertir-se en l'esdeveniment independentista més important de la història fins avui. [...] La voluntat sobiranista de Catalunya segueix sent una de les principals preocupacions de l'executiu de Madrid. [...]

Dimecres passat, davant d'un grup de corresponsals estrangers, Mas va reconèixer que "hi ha un full de ruta català, perfectament delimitat, que s'està seguint pas per pas", en direcció a la creació d'un estat propi. Aquest full de ruta "passa per les urnes", va afegir.

La manifestació de l'any passat va catapultar Mas al primer pla del panorama polític espanyol. Aquella manifestació es va organitzar per mostrar el sentiment d'insatisfacció i la voluntat sobiranista després que Rajoy es negués a negociar un nou concert econòmic per a Catalunya. Els membres del govern català (els quals, en les converses del dia a dia, parlen d'Espanya com si fos un país a part) estan decidits a fer realitat les seves aspiracions independentistes.

El revés patit per Mas al novembre, quan els votants el van castigar per haver desviat l'atenció de les polítiques d'austeritat adoptades pel govern català i per la greu situació econòmica que afecta el país, li ha concedit un baló d'oxigen inesperat. Això també l'ha obligat a centrar-se en l'enrevessada política catalana i a formar coalició amb altres partits polítics que comparteixen els seus anhels separatistes però no l'agenda econòmica.

Mas i els seus socis de coalició parlamentària s'han compromès a celebrar un referèndum l'any que ve, però no és tan evident si podran fer-ho, ni tampoc quina forma prendrà la consulta.

Molts dels participants a la cadena de dimecres, alguns amb la bandera groga i vermella de Catalunya, es mostraven convençuts que tard o d'hora els seus polítics organitzaran un referèndum sobre la independència de la regió.

"La primera vegada que voti, vull que sigui per la independència", declarava Judit Buxeda, que acaba de fer-ne 18, l'edat mínima per votar a Espanya. "Els catalans volem governar i decidir com promoure la nostra història, llengua i cultura sense que Espanya ens digui com hem de fer-ho", va assegurar.

Mas ha deixat la porta oberta de cara a futures negociacions amb Madrid, malgrat la negativa de Rajoy a cedir en cap aspecte. Després de trobar-se aquest mes de setembre amb Rajoy a Madrid (en el que se suposava que havia de ser una reunió secreta), Mas va insinuar que es podrien organitzar unes eleccions autonòmiques catalanes que, com a molt tard, se celebrarien a finals del 2016, en lloc de complir la data límit del 2014 per al referèndum, a què s'havia compromès amb els seus socis de coalició pro independentistes.

Adornada amb ideals de gran volada, la disputa entre els governs de Madrid i Catalunya se centra en una qüestió molt més mundana: si s'hauria de reduir o no la part del pressupost estatal destinada a Catalunya, una part gens menyspreable per a una economia generalment acabalada com és la catalana.

Alhora, la mala gestió del govern català sobre les seves pròpies finances ha centrat l'atenció de la societat i els mitjans. Els polítics catalans estan implicats en diversos escàndols de corrupció vinculats a la bombolla immobiliària que va esclatar l'any 2008. L'any passat l'executiu de Mas va ser incapaç de complir l'objectiu de dèficit marcat per Madrid, alhora que intentava reduir el deute públic en uns 50.000 milions d'euros.

A Barcelona, la capital catalana, s'hi van fer dues cadenes, una de les quals encerclava la Sagrada Família, la basílica inacabada d'Antoni Gaudí. Un gran nombre de persones es van aplegar també en algunes de les places més importants de la ciutat. "A Espanya i arreu del món, algunes persones deien que el clam independentista de l'any passat estava desapareixent i morint, però això (la cadena humana) és una manera molt visual de demostrar que no és així, en absolut", assenyalava Alfred Bosch, cap del partit Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés espanyol, que fa temps que lluita per aconseguir la independència.

Mentre milers de persones arreu del territori català finalitzaven els actes commemoratius de manera pacífica, un grup de radicals d'extrema dreta van assaltar la Delegació de la Generalitat a Madrid i van llançar-hi gas lacrimogen, amb un balanç final de cinc persones lleument ferides, segons informaven els mitjans de comunicació espanyols.