05/09/2015

Catalunya té tres mesos per preparar-se per acollir refugiats

4 min
Un grup de refugiats entrant a Macedònia per continuar el seu viatge fugint de la guerra de Síria.

BarcelonaCatalunya no està preparada per rebre una allau de refugiats, i amb prou feines s’atenen els que ja hi ha ara. I per rebre la part corresponent dels que fugen en massa de Síria tan sols té uns tres mesos de marge, segons els càlculs de la directora del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Meritxell Budó. Que les competències per a l’asil siguin de l’Estat complica la situació, però desenes d’ajuntaments -encapçalats pel de Barcelona-, el Govern, altres administracions i entitats i ONG ja s’han posat en marxa.

Una de les primeres reunions per preparar l’acollida de refugiats la va organitzar ahir el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Hi van participar representants d’una vuitantena de municipis, administracions locals, el Govern i diverses ONG. D’entrada, en va sortir una conclusió, segons Budó: “La necessitat immediata no és la de l’acollida perquè els refugiats encara no són a casa nostra”. Ara on cal l’ajuda és als refugiats que surten de Síria, que intenten avançar cap a Europa o que són en camps a Grècia, Itàlia, Hongria i altres països. I, mentrestant, és necessari que Catalunya es prepari.

Per preparar-se, d’entrada, cal saber la xifra de refugiats que tocarà acollir, segons Budó. I això no depèn d’aquí: qui marca les quotes de cada comunitat és l’estat espanyol. Fins ara Mariano Rajoy s’ha negat a acceptar més de 2.749 refugiats, però durant la primera meitat de l’any el ministeri de l’Interior ja havia rebut 6.202 sol·licituds d’asil. La pressió internacional, de la societat civil, dels municipis i fins i tot dels governs autonòmics fa preveure que Rajoy haurà de cedir. A la reunió d’ahir s’especulava amb la possibilitat que Espanya hagués d’assumir uns 15.000 refugiats. Sis vegades més del que voldria Rajoy. Uns 2.000 podrien acabar a Catalunya.

Mentre no s’aclareix la xifra definitiva, el que es pot fer, segons Budó, que també és alcaldessa de la Garriga, és “saber quants refugiats es poden acollir a cada municipi”. Cada ajuntament haurà de comprovar què pot oferir i comunicar-ho. “Serà una acollida a llarg termini i cal garantir la integració d’aquestes persones”, avisa.

Coll d’ampolla

Ara mateix l’estat espanyol, a través de convenis amb algunes ONG, només té 28 places per acollir refugiats a Catalunya. L’Estat actua tant de coll d’ampolla que tots els actors implicats, des de les entitats fins a l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació, li reclamen que agilitzi tot el que té a veure amb l’acollida de refugiats. Però és el govern espanyol qui rep els fons europeus per gestionar el dret d’asil.

L’Ajuntament de Barcelona, a través del Servei d’Atenció a l’Immigrant, l’Emigrant i el Refugiat (SAIER), es fa càrrec tot sol ara mateix de més refugiats que no l’Estat a tot Catalunya. Segons el director d’Atenció i Acollida d’Immigrants de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Sanahuja, la ciutat n’allotja 35. Es tracta de gent que ha demanat hora a la Delegació del govern espanyol per tramitar la sol·licitud d’asil, però encara no els han atès. Ara mateix la Delegació del govern espanyol dóna hora per al cap d’uns tres mesos i, mentrestant, com que oficialment no han començat els tràmits, no està obligada a facilitar-los un lloc on viure, tal com marquen les Convencions de Ginebra. En altres llocs d’Europa, com Brussel·les, la cita es dóna per al cap de dos o tres dies, explicava ahir Budó.

Com que el govern espanyol se’n desentén, els refugiats van al SAIER i a les entitats, que han de buscar on allotjar-los. Els ajuden com poden. Allà normalment els col·loquen en pensions que paga l’Ajuntament, explica Sanahuja. A més, les entitats que col·laboren amb el SAIER els ofereixen ajuda legal per tramitar l’asil, molt complicat d’aconseguir. Menys d’un 10% dels que demanen asil l’aconsegueixen, diu Sanahuja. En el cas dels sirians, “com que és evident per què fugen, i que allà hi ha guerra”, el govern espanyol és més generós i concedeix asil a un 20% o un 25% dels que el demanen.

Les complicacions per als refugiats no s’acaben quan comencen a tramitar el dret d’asil. A partir de llavors l’Estat els ofereix un lloc on viure durant mig any, però durant aquest temps els impedeix treballar. Després pot prorrogar-los l’ajuda o no, però ja poden treballar, si tenen la sort de trobar feina. “Hi ha refugiats sirians que viuen de demanar davant d’esglésies o mesquites”, explica Samar Abulayon, que fa més de vint anys que va arribar de Síria i un i mig que és voluntària de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Assegura que Catalunya ara no està preparada per acollir més gent. “Els que hi ha aquí ja pateixen molt -diu-. A Suècia o a Alemanya els donarien allotjament durant dos anys”. Afegeix que hi ha un pis al Raval on han hagut de viure fins a 17 refugiats. “Com ens hauria d’ajudar Europa de veritat és aturant aquesta guerra de Síria que ja fa cinc anys que dura”, afegeix Abulayon.

La reacció solidària de la societat civil i els municipis ha deixat en evidència l’immobilisme del govern espanyol, que ahir a última hora va convocar, per dimarts, la conferència sectorial d’immigració. A la reunió d’ahir el director general d’Immigració del Govern, Xavier Bosch, va explicar com la secretària d’estat d’Immigració, Marina del Corral, li havia comunicat la convocatòria. Ho va fer amb un missatge de mòbil en què deia: “Això es desborda, ens hem de coordinar”.