A les regions polars, i en particular a l'Àntartida, els científics hi busquen meteorits. A causa del fred i el gel, es conserven molt bé. Un dels tipus de meteorits més primitius que arriben a la Terra i que és al continent blanc és l'anomenada condrita. Són roques formades per l'agregació dels primers materials que es van consolidar a l'anomenat disc protoplanetari, que va precedir la formació dels planetesimals; és a dir, els primers blocs sòlids que milions d'anys més tard començarien a formar embrions planetaris.
Les condrites són formades, sobretot, per petites esferes vítries de silicats. També són riques en inclusions de calci i alumini, i grans metàl·lics compactats en una matriu de partícules de dimensions nanomètriques. Entre les condrites hi trobem diversos grups en què la matriu està formada en bona mesura per matèria orgànica i que pot tenir fins a un 4% en massa de carboni. La seva composició química i isotòpica relaciona el seu origen amb objectes primitius del Sistema Solar, com ara asteroides i cometes de pocs centenars de quilòmetres de diàmetre. Han arribat a la Terra a causa de col·lisions entre asteroides del cinturó principal entre Mart i Júpiter. Possiblement, entre els dos planetes hi hagi al voltant d'un milió d'asteroides emmagatzemats des de fa uns 4.565 milions d'anys.
El fred conserva
Les temperatures extremament baixes a l'Antàrtida permeten que les roques extraterrestres quedin encapsulades al gel. D'aquesta manera, la degradació que hauria patit en altres indrets pels canvis de temperatura i la pluja s'han evitat durant milers d'anys. El 1969 una expedició de científics japonesos (JARE-10) van ser els primers a descobrir que allà es podien recuperar meteorits molt ben conservats. Van trobar acumulacions naturals de meteorits prop de les muntanyes Yamato. Van concloure que l'acumulació de meteorits estava associada al moviment i a l'abrasió del gel a aquesta regió. A partir d'aleshores es van establir campanyes de recerca.
Els nord-americans també busquen aquests meteorits. El programa nord-americà Antarctic Search for Meteorites (Ansmet) va néixer l'any 1975. Des d'aleshores, cada any s'han fet expedicions que han permès recollir prop de 30.000 meteorits en aquesta regió, que representen prop del 85% de tots els que hi ha a les col·leccions terrestres.
Veritables joies
Algunes condrites carbonàcies trobades al continent gelat són especialment interessants. És el cas de GRA 95229, un meteorit identificat fa poc i extremament ric en amoníac. La seva complexitat orgànica no s'havia vist mai, ni tan sols en el popular meteorit Murchison, caigut a Austràlia l'any 1969, analitzat pel professor Joan Oró i on va trobar aminoàcids, bases nitrogenades, amines, etc. Totes les dades obtingudes amb aquests meteorits (i d'altres) ratifiquen la idea que van existir asteorides on l'aigua va fluir i que van catalitzar, en presència de grans metàl·lics, en una autèntica química prebiòtica molt abans de la formació de la mateixa Terra.
Malgrat tot, la comunitat científica no pot estar del tot segura que això expliqui els orígens de la vida a la Terra. ¿Són aquests meteorits completament representatius de la composició dels seus asteroides? Per això s'ha proposat a l'Agència Espacial Europea (ESA) una missió espacial per aconseguir recollir mostres directament a l'espai, des d'un asteroide primitiu. Al gener ho discutiran a Barcelona experts de tot el món, durant el simposi sobre implicacions astrobiològiques i cosmoquímiques que organitza l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans.
