El cronista Ramon Muntaner

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsA l’Empordà tenim la sort d’haver-s’hi produït un dels quatre grans cronistes de Catalunya: es deia Ramon Muntaner i nasqué a Peralada. Visqué entre els segles XIII i XIV i fou fill de l’hostaler del poble, que s’arruïnà a conseqüència d’una de les primeres invasions franceses, en la que Peralada fou incendiada. El qui fou el cronista marxà molt aviat del poble i en el curs de la seva llarga vida ja no hi tornà més. El fet és curiós perquè els empordanesos solem ésser enyoradissos i de vegades sentimentals. Muntaner fou un empordanès que a penes visqué a l’Empordà. Per altra part, és sorprenent que en aquella època hi nasqués un gran escriptor, atès que en els segles inicials de la literatura catalana l’aportació d’aquesta comarca fou molt escassa. Muntaner fou un gran buròcrata de la casa de Barcelona, un administrador admirable, un militar valent i molt savi i prudent en els afers de la pau. Fou un fanàtic de la casa reial. Prengué part en moltes batalles de mar i de terra, governador de Gerba (Tunísia) i de Gal·lípoli, conseller i mestre nacional de la Companyia Catalana de Grècia. Estigué al servei d’un dels moments culminants de l’expansió catalana en el Mediterrani. Fou un home d’una correcció total. Frederic Rahola, de Cadaqués, féu un resum d’aquesta vida quan escriví que donà “innombrables proves del seu braó en el combat com del seu seny en el consell”. Tot això és magnífic. Ja tard en la vida, es retirà a l’Horta de València, on tenia una propietat, i fou conseller del Govern municipal d’aquesta ciutat. Finalment es traslladà a Mallorca i morí quan era batlle d’Eivissa. Desprès de molts anys d’oblit, Muntaner ressuscità una mica -no gaire. […] Víctor Balaguer fou encarregat de batejar els carrers de l’ampliació de Barcelona, i, en un de l’esquerra, hi posà el nom del cronista de Peralada. “¿Qui és aquest senyor Muntaner?”, vaig sentir que deien molts estudiants de la Universitat, alguns dels quals eren de l’Empordà. […]