LITERATURA

Álvaro Enrigue, nou premi Herralde

A 'Muerte súbita' imagina un partit de tenis entre Caravaggio i Quevedo

L'escriptor i professor Álvaro Enrigue no va començar a escriure Muerte súbita fins que no va haver celebrat el quarantè aniversari. "Caravaggio va morir amb 39 anys. Hernán Cortés va conquerir Mèxic a la mateixa edat. Michel de Montaigne es va retirar a escriure els assajos mesos abans de fer els 40. I també a aquesta edat Scott Fitzgerald publicava l'assaig The crack-up , que comença amb la frase «Tota la vida és la crònica d'un enfonsament»". Amb aquestes paraules, iròniques i erudites, justificava haver deixat passar prou temps abans d'endinsar-se en la història del tenis, de la qual explica un episodi de ficció a Muerte súbita : el partit que el pintor Caravaggio i el poeta Francisco de Quevedo haurien pogut jugar a la plaça Navona de Roma el 4 d'octubre del 1599.

"Em vaig fixar en aquests dos personatges perquè representen maneres diferents d'enfrontar-se amb el món -recordava Enrigue, que ha guanyat el 31è premi Herralde de novel·la-. Caravaggio va encarnar d'una manera molt moderna la celebritat artística. Quevedo era molt conservador i va acabar sent un defensor abrandat de l'Imperi Espanyol i del catolicisme". Muerte súbita , que serà publicada a Anagrama pròximament, està explicada per un investigador actual, que es dedica a furgar en els orígens del tenis. "El primer registre d'aquest esport és de l'any 1451, un text d'Edmond Lacey, bisbe d'Exeter, en què amenaça d'excomunicar aquell que continuï jugant-hi", va dir. I va fer una petita explicació sobre la relació primerenca del tenis amb els àngels i dimonis: "Els partits eren violents, i la pilota era una al·legoria de l'ànima".

Tot i que la major part de la novel·la se centra en els tres sets que disputen Caravaggio i Quevedo, l'investigador del llibre recorda esdeveniments importants relacionats amb el tenis, com el mercenari que va robar les trenes vermelles de la reina decapitada Anna Bolena, la persecució començada pel papa Pius IV o un bisbe mexicà que llegeix Utopia , de Thomas More, com si fos un manual d'instruccions.

Deixar d'apallissar la novel·la

"Portem més d'un segle apallissant la novel·la, però encara ara és el gènere més subtil i el que et permet una llibertat més única", va assegurar Enrigue. Des que va debutar, l'any 1996, amb La muerte del instalador , l'autor mexicà ha experimentat amb els gèneres, publicant llibres com Hipotermia (2006), a cavall de la novel·la i el llibre de contes, i assajos amb estructures poc convencionals, el cas de Valiente clase media (2012). "Vaig començar a escriure Muerte súbita perquè estic fart que guanyin els dolents -va dir-. La novel·la connecta passat i present: explicant com arrenca la modernitat m'estava preguntant per la nostra veritat. No em preguntin quina és! Espero que n'hi hagi un bocí a dins del llibre".