Barcelona reclama 853 obres del llegat Muñoz Ramonet

BarcelonaLa història del llegat que Julio Muñoz Ramonet va donar en herència a la ciutat de Barcelona entra en un nou capítol. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és recuperar totes les obres i objectes que no han aparegut en l’inventari fet en els immobles dels carrers Muntaner i Avenir. Entre les 853 peces que hi falten hi ha pintures de Goya, El Greco, Marià Fortuny i Joaquín Sorolla, i un retaule gòtic. “Perseguim que es compleixi el testament de Muñoz Ramonet”, va explicar ahir el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.

Fins ara la persecució havia sigut civil, però des de dilluns també és criminal. L’Ajuntament ha interposat una querella contra les germanes Muñoz Vilallonga, filles de Muñoz Ramonet. L’objecte de la querella “radica en la presumpta apropiació indeguda de la major part de la col·lecció pictòrica que hi havia a l’immoble” en el moment de la mort de Muñoz Ramonet el 1991, i que segons el testament havien d’incloure’s en el llegat disposat a favor de la Fundació Muñoz Ramonet, constituïda per l’Ajuntament el 1995. La querella, va dir Ciurana, és “una acció complementària a la via civil” que s’ha dut a terme des del 1995 i que es va resoldre a favor del consistori, que el 25 de juliol del 2013 va rebre les claus dels immobles.

Quan els tècnics van entrar a l’antic palauet del carrer Muntaner ja hi van constatar “l’absència de moltes obres i objectes”, va recordar ahir el director de Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), Josep Lluís Alay. Va començar aleshores una feina amb doble metodologia: “Un inventari de presència i un altre de no presència”. El primer inventari el va dur a terme l’empresa Veraicon del 12 de setembre al 10 d’octubre del 2013.

L’inventari de les absències

Amb la documentació obtinguda, Bonaventura Bassegoda, Francesc Fontbona, Josep Capsir, M. Antònia Casanovas, Mònica Piera, Sílvia Ventosa, Núria Rivero i Mireia Viñas van concloure l’anàlisi i l’estudi de 1.364 objectes i van detectar l’absència de 853 més, dels quals 627 són obres i objectes artístics i 181 objectes diversos, com ara peces de plata, indumentària masculina i instruments musicals. Moltes d’aquestes peces apareixien en els inventaris judicials dels anys 1998 i 2005, però per certificar l’absència d’altres obres ha calgut revisar tretze llistes o relacions d’obres artístiques. Una és l’inventari del 1934 de la col·lecció Bosch Catarineu, l’origen del patrimoni de Muñoz Ramonet.

En alguns casos hi ha ajudat la justícia. El febrer del 2000 Isabel Muñoz, una de les filles de Muñoz Ramonet, va denunciar el seu marit pel robatori de dues pintures: L’Anunciació, d’El Greco, i L’aparició de la Verge del Pilar, de Goya. La denúncia, presentada en un jutjat d’Alcobendas, va donar peu a una investigació. La Guàrdia Civil va recuperar les dues obres a Alacant i actualment les té Isabel Muñoz, però l’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits per recuperar-les. Avui mateix presentarà un escrit al jutjat de primera instància de Barcelona perquè resolgui el retorn dels quadres.

Obtenir la resta d’obres implicarà un procés llarg, i fins que no les retornin no es podrà avaluar plenament la magnitud del llegat. “Les absències no s’han pogut autentificar”, va explicar Francesc Fontbona, especialista en pintura i escultura dels segles XIX i XX. Fontbona i Bonaventura Bassegoda, especialista en pintura i escultura dels segles XVI, XVII i XVIII, no volen fer volar coloms. “En les llistes de les absències hi ha quatre pintures de Goya i dos d’El Greco, però no donarem confiança a aquests noms fins que vegem els quadres”, adverteix Bassegoda. En qualsevol cas, la recerca del llegat absent serà complicada. Fontbona i Bassegoda expliquen que tenen “notícies sobre moviments a l’entorn de cases de subhastes”, però que no hi ha “evidències de venda pública de cap obra”.

El destí final de la col·lecció

Pel que fa al destí final del llegat, el testament de Muñoz Ramonet no preveu l’obligatorietat de mantenir la unitat de la col·lecció. Per tant, algunes de les obres podrien anar al MNAC, com la sèrie d’Antoni Viladomat. I dos tapissos dels segles XVI a XVIII podrien formar part del Museu del Disseny. “Serem molt curosos a complir les condicions del llegat”, va recordar Ciurana, que no va precisar si l’immoble del carrer Muntaner serà la seu definitiva del llegat. El que no farà l’Ajuntament és vendre res. “No forma part del nostre esquema de futur vendre cap obra”, va assegurar.