Eusebi Casanelles: "Catalunya és un país desequilibrat; culturalment, és centralista"

TerrassaEusebi Casanelles (Barcelona, 1948) és l'únic director que ha tingut el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). El 15 de febrer, després de 31 anys al capdavant del museu, es va jubilar. En plena Transició, aquest enginyer es va entossudir a fer realitat el mNACTEC. De moment, el primer museu nacional de la Generalitat restaurada, s'ha quedat orfe. Ningú substitueix Casanelles.

El 1976 vostè ja tenia claríssim que Catalunya necessitava un Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica.

Als anys 70 aquí s'estava destruint tot, mentre que a la resta d'Europa el patrimoni es conservava. Nosaltres estàvem en plena Transició i jo estava convençut de la necessitat d'un equipament nacional que s'encarregués de difondre la cultura tècnica i científica. A Catalunya sempre ha tingut un gran pes la cultura humanística, però és gràcies a la cultura industrial que la llengua catalana s'ha salvat.

¿La industrialització va salvar la llengua catalana?

Sí, perquè la burgesia que va sorgir amb la industrialització va adquirir el català com a llengua pròpia. No va passar com en altres llocs d'Europa, on les classes benestants van adoptar la llengua de l'estat.

¿Ha aconseguit que la societat fos més sensible amb el patrimoni industrial?

En aquests 31 anys de vida del museu s'ha aconseguit que el patrimoni industrial fos més valorat. Abans una fàbrica era només un edifici vell que havia de ser enderrocat.

Per què és tan important preservar aquest patrimoni?

És la visibilització de la història. Si desapareixen les fargues, es perd la memòria del passat econòmic d'una zona.

Què hi aporta?

Identitat. Hem de conservar els elements que poden interessar a les generacions futures. Un exemple molt clar és el Poblenou. Era la Manchester catalana. Si no haguéssim lluitat per la preservació dels edificis, en un futur la gent pensaria que allà hi havia hagut un camp de cols i no una indústria tèxtil.

Al llarg d'aquests 31 anys al capdavant del museu, quins han estat els reptes més difícils?

Trobar un lloc. La primera aposta va ser l'Estació de França. Quan ens van dir que no era possible, vam estar a punt de tirar la tovallola. Aleshores l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes, ens va oferir el Vapor Aymerich. Era l'any 1982 i en aquell moment s'apostava per la descentralització. Va ser complicat perquè la cultura científica no era ni de lluny una prioritat del govern. Vam tenir la sort de comptar amb el suport de l'aleshores conseller Max Cahner i un Fons FEDER d'Europa de 800 milions de pessetes.

Es penedeix d'haver apostat per Terrassa?

Va ser un intent solitari de descentralització. S'hauria d'haver fet més vegades. Catalunya és un país desequilibrat, culturalment és centralista. Critiquem molt el centralisme de Madrid, però nosaltres fem el mateix. Ser lluny del centre es pot traduir en més desconeixement i, per tant, en menys visites. I això pot perjudicar en el moment en què les ajudes vagin en funció de les visites. Em preocupa que Barcelona vagi creixent i la resta, que som fora de la capital, anem decreixent.

¿Els museus han fet els deures, s'han adaptat a les necessitats del segle XXI?

Hi ha un canvi de societat. Els coneixements ara són a internet. Si volem que els museus no perdin atractiu hem d'aconseguir que siguin contemporanis. Els objectes són importants, però ara el relat és a la web o a través dels codis QR. Hi ha una reflexió a l'entorn d'aquesta qüestió però falta el pressupost. Els museus també han de funcionar com a centres socials. Potser el problema és que hem construït massa equipaments i no hem pensat en quins usos reals podien tenir.

Quins han estat els grans èxits del mNACTEC?

El fet que no és un bolet, sinó que és part de la ciutat; hi ha recorreguts que ajuden a entendre el passat industrial. Les col·leccions que hem aconseguit. El sistema de museus en xarxa, que permet conèixer la història industrial a Catalunya vinculada a cada territori. I haver estès la sensibilitat pel patrimoni industrial.

Continuarà vinculat al museu?

Quan deixes una institució, sobretot en el meu cas, que n'he estat el fundador i hi he estat vinculat durant 31 anys, el millor és apartar-se'n completament.