Hollywood segons Cronenberg

‘Maps to the stars’, amb Robert Pattinson, es presenta al Festival de Canes

En una de les primeres escenes de Maps to the stars, una noia que acaba d’arribar a Los Angeles (Mia Wasikowska) s’estranya quan veu que el cotxe que l’espera no és una limusina. “No en quedava cap de disponible”, s’excusa el xofer, interpretat per Robert Pattinson. Que després de ser un broker viatjant en limusina a Cosmopolis l’actor faci ara de conductor sembla una broma privada de Cronenberg, però també indica que a Maps to the stars, que ahir es va presentar a Canes, el director canadenc segueix en la línia del seu film anterior: capturar la psique d’un univers deshumanitzat poblat per éssers buits aïllats de la realitat.

Ara és Hollywood en comptes de Wall Street, però Cronenberg continua fent servir la seva càmera com un bisturí esmolat per obrir-se camí a través d’una fauna d’arquetips de Hollywood, com l’actriu madura desesperada per un paper (Julianne Moore), l’estrella infantil que als 13 anys ja ha passat per rehabilitació (Evan Bird) i el guru de l’autoajuda i coach d’estrelles (John Cusack). “Estan petrificats per la possibilitat de deixar de ser el que són perquè creuen que aleshores no existirien. D’aquí ve la seva crueltat”, va dir Cronenberg sobre els personatges.

Gràcies al guió de Bruce Wagner, un escriptor que sempre té Hollywood en el punt de mira, Maps to the stars és per moments la pel·lícula més explícitament còmica de Cronenberg i funciona com a sàtira de la cultura de la fama, tot i que no especialment brillant. “Totes les meves pel·lícules són comèdies. I aquesta és la divina comèdia”, va assegurar el director.

Cronenberg també ha tret ferro a la seva crítica a la indústria del cinema. “No parla només de Hollywood -va dir-. Hi ha gent desesperada i ambiciosa en molts altres llocs, com ara Silicon Valley. Interpretar-la com un atac a Hollywood és quedar-se en la superfície”. I té raó, perquè el film va molt més enllà: hi ha fantasmes, malsons febrils, assassinats, incest i desfiguracions. Maps to the stars és en el fons un catàleg de patologies perfectament cronenbergià, narrat amb la seva mirada distant i freda, però sense el poder hipnòtic de Cosmopolis o un text tan poderós com el d’ Un metòde perillós. El film no deixa de tenir el toc de Cronenberg en detalls com el de l’arma d’un crim brutal que, segons va confessar el director, és un dels seus propis trofeus, un Genie (els premis del cinema canadenc) guanyat per Spider.

‘Foxcatcher’, lluita i poder

Per la seva banda, Bennett Miller, el director de Capote i Moneyball, va presentar també en competició Foxcatcher, un film del qual tornarem a sentir parlar quan arribi la temporada de premis. La cinta relata un cas real, el de l’assassinat del campió olímpic de lluita Dave Schultz (Mark Ruffalo) a mans de John DuPont (un irreconeixible Steve Carell), hereu de la família més rica dels Estats Units, cap de turc de la tòxica relació de substitució afectiva que el milionari ha establert amb Mark Schultz (Channing Tatum), germà del Dave.

Foxcatcher narra amb elegància i precisió una tragèdia que serveix per comentar l’obsessió pel triomf i estudiar les dinàmiques de poder en les dinasties empresarials dels Estats Units. La tripleta d’actors està magnífica, especialment el sobri Ruffalo, i les lluites entre els germans són prou convincents. Però a Miller li falta risc i ambició. Foxcatcher, com ja passava a Moneyball, peca de plana i òbvia. Potser no per als Oscars, però sí per a Canes.

El viatge existencial de Viggo Mortensen

Cap dels cinc llargs de l’argentí Lisandro Alonso ha faltat a la cita amb Canes. Jauja, l’últim, es va presentar diumenge a la nit a la secció paral·lela Un Certain Regard, però podria haver format part de la competició oficial perfectament. A Jauja Viggo Mortensen és un militar danès que persegueix a la Patagònia del segle XIX la seva filla en fuga. L’actor d’ El senyor dels anells s’adapta a la perfecció al cinema poètic i transcendent d’Alonso, que segueix Mortensen en un viatge existencial que despulla el personatge d’atributs i culmina en una enigmàtica fuga cap al fantàstic. Una obra tan bella i suggerent com inexplicable.