J.K. Rowling debuta en la ficció per a adults

BARCELONAA principis de la dècada dels 90, J.K. Rowling va imaginar la història de Harry Potter mentre feia temps en una estació de tren. Va escriure el primer dels set volums de la saga, Harry Potter i la pedra filosofal , mentre vivia del subsidi d'atur i pujava tota sola la seva filla. Després de passejar el manuscrit per diverses editorials angleses, Barry Cunningham, de Bloomsbury, es va decidir a contractar el llibre. L'èxit de vendes no va trigar a arribar: quan l'any 2007 va publicar -enmig d'una expectació enorme- l'última aventura del mag de Hogwarts, Harry Potter i les relíquies de la mort , la fortuna de Rowling ja superava la de la reina d'Anglaterra, Elisabet II. En poc més d'una dècada, l'escriptora ha col·locat més de 450 milions d'exemplars de la seva sèrie de novel·les, adreçada a un públic infantil i juvenil. Tot i les súpliques dels incomptables seguidors del personatge, Rowling ha canviat el món fantàstic potterià pel realisme costumista de la seva primera incursió en el món adult, The casual vacancy , que ahir va ser publicada en anglès, francès i alemany, i que no arribarà en català i castellà fins al novembre, a través d'Empúries i Salamandra.

Si Potter va ser concebut en una andana de tren, Rowling va imaginar l'esquelet de la trama de The casual vacancy durant un viatge en avió. "No va ser premeditat; tenia a mitges una història juvenil quan em va venir al cap aquesta idea", deia ahir en la presentació del llibre en un teatre del Southbank de Londres on els fans, que van pagar 19 euros per entrar, la van rebre com una estrella. Ambientada en un petit poble anglès que porta per nom Pagford, l'acció arrenca amb la mort de Barry Fairbrother, fet que deixa una vacant eventual -d'aquí prové el títol de la novel·la- a l'ajuntament. Els habitants de Pagford, en un principi senzills i amigables, es transformen en petits monstres capaços de les baixeses més diverses per aconseguir el lloc de treball.

Al llarg de 512 pàgines i en un to pretesament humorístic, a The casual vacancy hi apareixen bona part dels ingredients vetats a la saga Potter, tenint en compte el seu públic potencial: hi ha personatges addictes a la droga, violacions, escenes de sexe entre adolescents i fins i tot violència domèstica. "La classe mitjana és la més divertida de totes, i és la que conec millor -admetia Rowling recentment al diari britànic The Guardian -. La gent més pretensiosa és de classe mitjana: és per això que pot arribar a ser tan divertida".

Divisió d'opinions de la crítica

L'escriptora no ha amagat que el pitjor que li podria passar és que la recepció crítica fos unànimement negativa. "He evitat els diaris -deia ahir-. Els llegiré, però no el primer dia". Pot estar tranquil·la, de moment: les reaccions han estat força dividides. Boyd Tonkin, de The Independent , ha escrit que "els millors moments del llibre estan vinculats als personatges més joves", mentre que Allison Pearson, de The Daily Telegraph, ha alertat sobre "el punt grotesc dels personatges de classe alta". Andrew Losowsky, del Huffington Post , ha admès que "tot i que algunes escenes semblen esbossos, d'altres estan escrites amb una fluïdesa i bellesa que ens fan pensar en futures i millors novel·les per a adults". La crítica més contundent l'ha firmat al New York Times la prestigiosa i implacable Michiko Kakutani: ha comparat la curtesa i l'esnobisme d'alguns dels personatges amb l'odiosa família Dursley, que feien la vida impossible a Harry Potter. "Per desgràcia, el món real que Rowling convoca a la novel·la és tan obstinadament banal, tan depressivament estereotipat, que el resultat no només és decebedor, sinó també insuls".