Julieta Serrano: "Sóc Julieta Serrano, actriu, catalana... i estic esperant a veure què passa"

Treballadora incansable, Julieta Serrano (Barcelona, 1933) està de gira amb El malentendido i d'aquí deu dies comença els assajos d'una nova obra. Però aquesta nit farà un parèntesi en la seva atapeïda agenda per rebre el Gaudí d'Honor Premi Miquel Porter del 2014.

¿L'ha agafat per sorpresa el Gaudí d'Honor?

M'ha fet molta il·lusió, perquè no me l'esperava en absolut. He fet una carrera més centrada en el teatre. Així que el Gaudí m'omple molt, ja que en el cinema no he tingut una carrera tan profunda i amb tanta continuïtat com en el teatre.

Algun cop li he sentit dir que el cinema li ha sigut hostil.

Hostil, potser no. Però traïdor sí. Jaime de Armiñán em va obrir les portes del cinema amb Mi querida señorita i vaig aconseguir premis i popularitat. Però la carrera d'èxit que em van pronosticar els companys no es va fer realitat. Potser perquè en el cinema que es feia als 70 jo no hi tenia cabuda, ja que les meves característiques eren més dramàtiques que còmiques. I la meva carrera va anar entrebancant-se. Per a mi el cinema sempre ha sigut un amant a temporades. Quan em diuen que he fet 50 o 60 films, em sorprenc molt i dic que no pot ser.

L'altre punt d'inflexió al cinema és Almodóvar. Com us vau conèixer?

El 1976 vaig fer un muntatge molt especial de La casa de Bernarda Alba en què Ismael Merlo feia de la Bernarda i Almodóvar, vestit de dona, era una de les ploramorts. Vam fer una gira de gairebé dos anys i ens vam fer amics. No he rigut mai tant.

Va participar en alguns dels títols més salvatges d'Almodóvar: Pepi, Luci, Bom..., Entre tinieblas ...

Era trencador. Tu imagina: eren els 80 i la Movida. Jo la vaig viure amb aquest grup de gent i va ser molt divertida, com un espetec de llibertat. Però el millor record que tinc és el rodatge d'Entre tinieblas, que rodàvem en un convent mig en ruïnes. Penso que és la millor pel·lícula que he fet. Almodóvar sempre ha tingut molt clar el que volia fer, però en aquella època encara no dominava la tècnica. Si se'n sortia era gràcies al seu coratge, a l'atreviment i a una imaginació increïblement prolífica.

També va donar-li el seu paper més emblemàtic al cinema, a Mujeres al borde de un ataque de nervios .

El guió de Mujeres era exemplar. Sempre li deia al Pedro que ens fes una obra de teatre, és un escriptor fantàstic. I va ser el film que va donar-lo a conèixer al món. La van nominar a l'Oscar i vam marxar tots a Hollywood. Recordo que després de la gala Jane Fonda ens va convidar a casa seva i vaig conèixer la Cher, el Jack Nicholson, el Jeff Bridges...

Sempre diu que li sap greu no haver representat mai Txékhov. Té alguna una espina clavada del cinema?

A tots ens hauria agradat molt treballar amb Víctor Erice. Però un director amb qui m'hauria encantat treballar era Bigas Luna, però no va pensar mai en mi. És normal, jo no encaixava gaire en el seu cinema. Per cert, l'espina de Txékhov ja me l'he tret! Carles Alfaro em dirigirà d'aquí poc en una versió de Les tres germanes que en aquest muntatge seran grans. És com un altre premi que m'han donat. L'any passat, Montserrat Carulla va fer un discurs molt polític en rebre el Gaudí d'Honor. Els actors s'han de mullar?

Hem de tenir tota la llibertat per parlar del que pensem. Jo vaig veure de públic els Goya dels No a la guerra i em va semblar tot fantàstic. Estic a favor que les nostres opinions siguin expressades.

Completi li frase: "Sóc Julieta Serrano, actriu, catalana i..."

[Rialles.] No puc definir-me d'una manera tan precisa. Estic a favor del diàleg. Però els d'allà estan sords i aquí no acabo de veure cap on ens portarà un somni que més aviat és una fantasia. Crec que ens necessitem. Així que sóc Julieta Serrano, actriu, catalana... i estic esperant a veure què passa.

Més continguts de