BarcelonaA l’escriptora nord-americana Lionel Shriver (EUA, 1957) no li agrada la literatura que no explica la realitat. Té debilitat pels temes difícils, els que molts prefereixen evitar. A la polèmica Tenemos que hablar de Kevin parlava d’adolescents assassins i mares indiferents, un càncer terminal era el protagonista de Todo esto para qué i a El mundo después del cumpleaños feia una magistral dissecció de la infidelitat. Shriver no jutja els seus personatges. És una escriptora amb una gran habilitat per endinsar-se en allò que fa més por. En llegir-la, es té la sensació que tot ho ha viscut en pròpia pell. Provoca i sorprèn. Al seu últim llibre, Germà gran (L’Altra/Anagrama), parla de l’obesitat mòrbida i com pot afectar les relacions. L’Edison és un atractiu músic de jazz que s’engreixa tant que, a l’avió, necessita dos seients. La seva germana, la Pandora, decideix deixar el marit i els fillastres i anar-se’n a viure amb l’Edison per començar una dieta estricta.
Sempre escull temes molt durs i personatges difícils d’estimar.
Així és la gent que conec. I no crec que la gent vulgui llegir coses boniques. No m’agrada la ficció que fuig de la realitat. A Germà gran parlo de persones que tenen problemes amb el menjar i una relació complicada amb el seu propi cos. No poden ser personatges ni equilibrats ni ben adaptats.
Cap dels personatges menja amb plaer. O no poden parar de menjar o controlen el que mengen de manera malaltissa.
Si vaig escollir parlar d’obesitat va ser arran de la mort del meu germà per problemes de pes. La meva experiència personal em va demostrar que l’obesitat no es resol parant de menjar. El meu germà estava desenganyat, no tenia cap mena d’optimisme amb el seu futur. La meva cultura, la nord-americana, també té un problema greu. Anar a sopar amb amics o convidar-los a casa és desesperant. Estan tota l’estona comptant carbohidrats! En alguns aspectes som una civilització sofisticada, però hem perdut la primitiva capacitat de menjar. No en sabem. Les persones que tenen una relació sana amb el menjar són una espècie en extinció.
¿L’Edison tracta de matar-se a si mateix menjant?
És una manera lenta de morir. Crec que les persones fan servir el menjar per a moltes coses. Alguns utilitzen el menjar com a premi, d’altres com a càstig. Crec que l’anorèxia és més letal que l’obesitat. La Pandora acaba creient que per viure no necessita menjar.
No hi ha tendresa entre la Pandora i el seu marit. Més que un matrimoni sembla un equip de treball.
Quan l’Edison apareix, el matrimoni de la Pandora ja està en crisi. El seu marit no vol el que ella cuina i que abans adorava menjar. És una manera de rebutjar-la. Ell decideix controlar absolutament la seva alimentació, i el control no és gens romàntic, és narcisista. Els plats d’ell són perfectes, però gens deliciosos. Es tanca en ell mateix, quan obrir-se a l’altre és un acte de generositat. Ella enyora la tendresa. Però també el que li demana al seu marit és irracional. Se’n va durant un any amb el seu germà. Jo no l’hi deixaria fer al meu marit.
La descripció que fa de la dieta que segueixen l’Edison i la Pandora és inquietant.
És la dieta Cambridge. Tinc un amic que la va fer massa vegades. És efectiva perquè perds una quantitat enorme de pes i no has de decidir què menjar. Simplement t’alimentes amb sobres de proteïnes.
¿No és perjudicial per a la salut mental?
Esclar, per això ho utilitzo a la novel·la. Quan acabes la dieta els problemes continuen, perquè no has après a menjar. Si he de ser sincera, m’agrada la gent que menja amb gana. Persones amb desitjos, que es volen empassar el món sencer.
Ha escollit noms curiosos per als seus personatges: Pandora, que va obrir la capsa dels mals, i Edison, que va descobrir l’energia elèctrica.
Vaig escollir Pandora perquè el personatge no sap on es fica. Fa seus els problemes del seu germà. La capsa de Pandora no es pot tancar, i ella no pot tornar enrere. Vaig triar Edison perquè em suggeria intel·ligència i un punt de geni. Volia que l’Edison fos algú amb talent però a qui no han donat l’oportunitat de mostrar-lo. La Pandora, sense buscar-ho, triomfa amb un negoci de nines que són caricatures de les persones. L’Edison s’hi esforça molt, però no acaba tenint èxit.
Per què el negoci de nines?
Em servia per fer de mirall. La Pandora és la narradora i, per tant, és difícil de veure-la. Les nines són el seu mirall i són útils per mofar-me de la seva falsa humilitat.
¿La seva pròxima novel·la quina polèmica tractarà?
La crisi econòmica. Com et deia, no m’agrada fugir de la realitat.
