BarcelonaGustavo Gili i Roig va fundar l’editorial que portaria el seu nom i cognom l’any 1902. El fons que la família ha donat al departament de Cultura, en un acte que es va escenificar ahir, inclou 180.000 documents que arriben fins a l’any 1989. De moment, l’arxiu de la família Gili està agrupat en onze sèries cronològiques, seguides per alguns blocs temàtics, i es conserven en 307 capses, que ocupen uns 38 metres lineals.
“Barcelona i Catalunya han estat i són un centre de l’edició. Aquest fons ho confirma una vegada més, i permet conèixer una part important de la història social i editorial catalana”, explicava Eugènia Serra abans d’especificar que els últims 25 anys d’activitat empresarial de Gustavo Gili també seran donats a la Biblioteca de Catalunya. La major part de la documentació lliurada està integrada per cartes enviades i còpies de cartes trameses: “A l’editorial sempre s’ha fet còpia de tot”, deia Mònica Gili, actualment a càrrec de l’empresa, juntament amb el seu germà Gabriel. Però també hi ha contractes, factures, pressupostos, projectes de llibre i algunes liquidacions de drets d’autor.
En l’extensa correspondència hi ha cartes de Joan Ainaud de Lasarte, Carme Balcells, Joan Brossa, Agustí Calvet, Gaziel, Guillermo Díaz-Plaja, Camilo José Cela, Alexandre Cirici i Josep Janés. Tot i que l’editorial és des de fa dècades un referent en el camp del llibre tècnic i artístic, als inicis va arribar a publicar les obres completes de Narcís Oller i de Joan Maragall. “Per donar visibilitat a la riquesa i varietat de la donació, l’any vinent dedicarem una exposició presencial i també virtual al fons Gili”, avançava Serra. “Ja des dels primers anys, l’editorial va tenir una vocació internacional -recordava Mònica Gili-. Va voler ser un pont cultural entre l’Europa anglòfona, germanòfona i francòfona i l’Amèrica Llatina”. A la correspondència hi ha cartes amb editorials franceses com Springer, John Wiley, Ulrico Hoepli i la prestigiosa Éditions de la Pléiade. El fundador de Gustavo Gili va ser amic d’André Schiffrin, creador d’una de les grans col·leccions de literatura del segle XX.
