Els 10 Premis Nacionals de Cultura

Música, arts escèniques i literatura són els àmbits més guardonats

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) va eliminar l’any passat les categories dels Premis Nacionals de Cultura i va reduir de quinze a deu els premiats. La categoria la dóna la naturalesa del guardonat, i aquest any n’hi ha que pertanyen a àmbits com la música, les arts escèniques, la literatura, l’art, la ciència i la promoció del coneixement lliure en català. Segons el CoNCA, l’objectiu dels premis, que aquest any no han valorat el cinema ni el còmic, és “distingir la innovació, la continuïtat i l’excel·lència”. Cada un dels deu premis està dotat amb 15.000 euros, i l’acte de lliurament oficial se celebrarà el 2 de juny.

Amical Wikimedia

Promotors del coneixement lliure en català

La Vikipèdia és el projecte més visible de l’Amical Wikimedia, els premiats més joves del 2014. “És un premi inesperat pel poc temps que portem en acció, només des del 2008. I alhora és un al·licient per continuar treballant”, explica el president de l’Amical Wikimedia, Arnau Duran. El guardó pot servir per “visibilitzar la feina” i per sumar nous usuaris i contribuïdors a la Vikipèdia. El que no canviarà és l’objectiu: “La promoció del coneixement lliure en català”, recorda el president d’una organització que des del juny del 2013 compta amb el reconeixement internacional de la Fundació Wikimedia, l’organització matriu de la Wikipedia.

Mireia Barrera

Directora del Cor Madrigal des del 1993

El premi a Mireia Barrera (Terrassa, 1967) recompensa la seva feina al capdavant del Cor Madrigal, que dirigeix des del 1993. També és un reconeixement a la seva dedicació als compositors contemporanis, sovint poc presents en les programacions. Barrera també ha estat vinculada al Coro Nacional de España i al cor de l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orquestra Barroca Catalana, el conjunt BCN216 i el Cor de Cambra del Palau de la Música, entre d’altres.

Joan Massagué

Director científic de l’Sloan Kettering Institute de Nova York

Joan Massagué (Barcelona, 1953) és un referent mundial en la investigació sobre el càncer. Una de les seves últimes contribucions en aquest camp és la identificació de gens i mecanismes de la metàstasi a ossos, pulmons i cervells. A més de dirigir l’Sloan Kettering Institute de Nova York, Massagué és el president del Comitè Científic Assessor Internacional de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Des del 2001 ha enfocat la seva investigació cap a l’atac frontal de la metàstasi. El seu pronòstic és que “d’aquí vint anys es curaran el 90% dels càncers” si s’agafen a temps.

Roberto Olivan

Els límits porosos de la dansa dins les arts escèniques

La integració del circ, la performance i la dansa és un dels trets més destacats de Roberto Olivan (Tortosa, 1972), fundador de la companyia Olivan / Enclave Arts del Moviment i l’impulsor del festival Deltebre Dansa a les Terres de l’Ebre. Entre els seus projectes d’aquest any hi ha Lonely together, una coproducció del Mercat de les Flors; el festival de dansa Umbrella de Johannesburg, i el festival Grec, entre d’altres. Olivan es va formar a l’escola P.A.R.T.S de Brussel·les i va ser ballarí de Rosas, la companyia d’Anne Teresa de Keersmaeker.

Vicenç Pagès Jordà

Escriptor, premi Sant Jordi de novel·la per ‘Dies de frontera’

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) va guanyar al desembre el premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera, i ahir el Nacional de Cultura. Tanmateix, el seu objectiu és “conservar la feina, complir el programa de promoció del llibre i mantenir la salut”. L’autor d’ Els jugadors de Whist (2009) valora que els premis nacionals reconeguin alhora “el Sónar i la cobla Principal de la Bisbal”. “No són uns premis sectaris: ni kumbaiàs ni ultramoderns”, assegura. A tot això, i de cara a Sant Jordi, no fa volar coloms. “Per vendre més llibres és millor sortir cada dia a la televisió que guanyar un Premi Nacional de Cultura”, diu.

Pepa Plana

Pionera, mestra i estendard de l’ofici de pallassa

La pallassa Pepa Plana (Valls, 1965) va saber que li concedien el guardó a Anvers, on està dirigint un espectacle amb antics companys del Cirque du Soleil. Plana és encara més important per haver sigut una pionera en el seu camp. “Quan vaig començar a fer de pallassa per a tothom, era estrany, a més era dona i treballava sola. I, d’alguna manera, em sento responsable d’haver fet visible l’ofici de pallassa”, diu Plana, que va dirigir les cinc edicions del Festival de Pallassos d’Andorra.

La Principal de la Bisbal

Més de 125 anys de compromís amb l’enaltiment de la cobla

“La cobla hauria de ser un element clau de les exportacions catalanes, encara ara ens mirem massa el melic i pensem que es una cosa d’espardenya i barretina”, va dir Francesc Cassú al desembre en un dels actes de la commemoració dels 125 anys de La Principal de la Bisbal, que dirigeix des del 1992. El premi atorgat pel CoNCA està en sintonia amb les paraules de Cassú, que també és autor d’una òpera sobre Ramon Llull amb llibret de Jaume Cabré.

Sónar

Dues dècades vinculant música i tecnologia

Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero van engegar el festival Sónar l’any 1994. Tot i el prestigi internacional, Robles no amaga que va sentir “una satisfacció important” en saber que havia rebut el premi. “És important que la cultura més popular i la digital rebin aquestes distincions”, diu el codirector del Sónar. També el complau que els premis d’aquest any facin “una radiografia completa que no sempre es feia”. De fet, quan el CoNCA estableix que dos dels conceptes essencials dels premis són la innovació i la continuïtat, sembla que estigui parlant del Sónar.

El Museu Dalí de Florida

Un dels grans centres per endinsar-se en l’obra de Dalí

La concessió del premi al Museu Dalí de St. Petersburg (Florida) coincideix amb l’anunci de Picasso/Dalí, Dalí/Picasso, l’exposició que s’inaugurarà a Florida al novembre i que arribarà al Museu Picasso de Barcelona el març de l’any que. El guardó reconeix la tasca del director del centre, Hank Hine, i del cap d’exposicions, William Jeffett, per mantenir viu el llegat del matrimoni format per A. Reynolds Morse i Eleanor R. Morse, amics personals de Dalí.

Jaume Vallcorba

L’editor individualista, coherent, exigent i referent del sector

Referent dels editors independents, Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949) rep el Premi Nacional l’any en què Quaderns Crema compleix 35 anys i el seu segell en castellà, Acantilado, en fa 15. Publica autors ara consagrats com Quim Monzó, Sergi Pàmies i Francesc Serés, i clàssics de les lletres catalanes i universals com J.V. Foix, Txékhov i Gógol. També ha editat importants veus dels panorama internacional com Fernando Pessoa i Imre Kertész.

Més continguts de