El tour del 50è aniversari dels Beach Boys va desembarcar al Poble Espanyol en una barreja d'il·lusió i d'expectatives raonablement rebaixades. Qui més qui menys havia vist fotografies dels cinc membres originals vius que han decidit reunir-se -qui sap si per última vegada- i la seva fila de milionaris retirats no feia preveure una gran nit de rock'n'roll. La commemoració fa tot l'efecte de voler esprémer del tot el suc d'un llegat que, com es va poder comprovar al Poble Espanyol, es conserva millor en l'imaginari col·lectiu que no pas en la recreació que en puguin fer els mateixos autors.
En l'ambient, ple de camises florejades per a l'ocasió, flotava un somriure generalitzat que intentava posar la voluntat de passar-s'ho bé per damunt d'altres consideracions. El que proposava la cita era una mena de qüestió museística: veure els Beach Boys almenys una vegada a la vida, encara que assistir a la decadència d'un grup que es va dedicar en cos i ànima a la celebració de l'hedonisme i la joventut pogués arribar a ser dolorós.
Quedava l'opció de tancar els ulls, però tot i així, i malgrat els vuit músics de suport -alguns dels quals membres del grup de power pop The Wondermints-, el creuer de jubilats va anar a la deriva durant tota la primera part del concert, quan els desajustos vocals van ser més obvis. Només quan David Marks (també als solos de guitarra) i Al Jardine agafaven la veu cantant, la màquina recuperava part de la seva esplendor original, però Mike Love va estar descafeïnat en el seu paper de frontman i Brian Wilson, el geni indiscutible del grup, semblava una figura de cera.
Després d'un bloc de balades força pesat, la versió del California dreaming de The Mamas & the Papas va aconseguir reflotar una mica la nau i els Beach Boys actuals van encadenar una sèrie de peces màgiques de l'època més creativa de Brian Wilson: Heroes & Villains , Sloop John B, Wouldn't it be nice, God only knows i Good vibrations , que van servir per perdonar al grup totes les mancances actuals. California girls (convertida en Catalonia girls per un Mike Love que va dir que érem a Catalunya i no a Espanya), Surfin' USA i Barbara Ann van ser alguns dels clàssics que van servir per acomiadar la que fàcilment podria ser la primera i última oportunitat per veure els Beach Boys en directe al nostre país.
