"La bellesa salvarà el món", diu Dostoievski amb la veu del príncep Mishkin a la novel·la L'idiota. I si bé la bellesa de la qual parla l'escriptor rus és la de l'harmonia universal lligada a Déu, també és cert que cal entendre l'afirmació com la necessitat de lligar l'home amb l'espiritualitat i, a través d'ella, amb l'art. I hi ha qui ja ho intenta.
Recuperar l'espiritualitat. El 2011 es va celebrar a Barcelona una trobada que recollia la idea de Dostoievski i hi posava un petit afegitó per començar a parlar, a col·laborar i, a la fi, a trobar respostes a la pregunta: ¿i si la bellesa pogués canviar el món? Una iniciativa insòlita davant d'un món materialista on l'individu s'ha convertit en un consumidor que desitja com més coses millor. Tot plegat, fruit d'un sistema, i sobretot d'una educació, utilitarista, que no valora els imaginaris que aporten l'art o la cultura i que determinen la formació espiritual dels éssers humans. La iniciativa va començar el 1993 a Dardilly amb la trobada de dues persones: d'una banda, Olivier Fenoy, aleshores director de l'Office Cultural de Cluny (una federació francesa d'associacions culturals que treballa en àmbits com el teatre, la gestió cultural, l'educació artística, l'arquitectura, el patrimoni) i, de l'altra, Umberto Dell'Acqua, que era president de Pedagogia Globale (organisme italià d'autoformació que vol unir persones que treballen en àmbits diversos de l'acció social). Des d'aleshores han fet set congressos. Aquest 2014 el faran a Mont-real.
Ministre, vagi a Mont-real. És interessant parlar-ne quan acaba un annus horribilis per a la cultura a l'Estat. Potser si el ministre José Ignacio Wert anés al congrés canadenc canviaria la seva manera d'entendre l'educació o la cultura. Fins i tot, potser descobriria que la bellesa no cotitza a la borsa però ajuda a crear individus més lliures, que no segueixen les petges del Gran Germà publicitari adobat per les polítiques culturals actuals. Interessant, també, perquè, com deia fa uns dies Juan José Millás, el fet que una senyora llegeixi Crim i càstig no assegura que li canviï la vida, però sí que influirà en la seva manera de viure. Potser si tots els bancs que han venut preferents haguessin llegit L'argent, d'Émile Zola, no haurien traït els seus clients. Confiem que la cultura ens ajudi a canviar el món, començant per abaixar l'IVA.
