La crisi fa reviure la cançó protesta

BARCELONA.Uns dies després del 15 de maig del 2011 Roberto Herreros, Karlos Osinaga i Joseba Irazoki van engegar la Fundación Robo. La idea era posar en marxa una plataforma per donar expressió musical a una situació d'agitació social i política, la representació més evident de la qual eren les acampades a Barcelona i Madrid. Van obrir la web www.fundacionrobo.org i van començar a penjar-hi composicions de contingut polític. Des d'aleshores les cançons han tingut més de 50.000 escoltes en streaming i prop de 8.000 descàrregues gratuïtes.

De les tretze cançons penjades a la web de Robo, algunes són versions de músics com ara Woody Guthrie, Gil Scott-Heron i Chicho Sánchez Ferlosio, però també hi ha composicions noves, com Cómo hacer crac , del cantautor asturià Nacho Vegas, el primer músic a dedicar una cançó al 15-M. També han participat en aquesta iniciativa Albert Pla (amb Pascal Comelade) i el grup barceloní Tarántula, que versiona Es un crimen , d'Eskorbuto.

Un lligam amb Ocupa Wall Street

Herreros, cantant del grup Grande-Marlaska (abans Garzón), explica que la intenció de Robo és continuar publicant cançons de manera periòdica a partir del 16 de gener, i un dels projectes immediats és rebre "col·laboracions de músics de Nova York o residents allà", vinculats al moviment Ocupa Wall Street. Herreros destaca la importància d'aquesta col·laboració perquè "confirma que la capacitat que tenen l'art i l'estètica per reflectir la realitat social és més poderosa del que sembla". Una altra de les iniciatives de Robo per al 2012 és fer concerts "amb un format obert": qualsevol integrant de la plataforma pot aparèixer en els directes de Robo.

¿Això vol dir que la cançó protesta ha revifat amb la crisi econòmica? Herreros considera que de "cançons polítiques sempre n'hi ha hagut", però que és lògic que "en una situació com l'actual sorgeixin amb més força, perquè també les fan artistes que abans no es significaven políticament d'una manera explícita".

Els símptomes del canvi

El cantautor britànic Billy Bragg ha descrit els primers anys del segle XXI com "l'edat de la indiferència". Aquesta deriva de conformisme ha començat a canviar des de l'aparició del moviment dels indignats . El mateix Bragg, que durant els anys 80 va ser molt crític amb la política de Margaret Thatcher, ha recuperat l'esperit combatiu que el va dur a posicionar-se amb els miners britànics en la seva lluita contra el govern conservador. En els últims mesos Bragg ha cantat en diferents concentracions d' indignats . Contra la indiferència també hi ha cridat PJ Harvey, que el febrer del 2011 va publicar Let England shake , una premonició de les protestes que hi va haver a Anglaterra l'estiu passat per les mesures d'austeritat del govern de David Cameron.

Obrint Pas fan una crida a la revolta en el disc Coratge , una cançó del qual recorda l'historial combatiu de Barcelona. Sílvia Pérez Cruz i Refree recuperen en els seus concerts la cançó Gallo rojo, gallo negro del cantautor madrileny Chicho Sánchez Ferlosio. Es reediten discos de grups de punk dels 80 com Que pagui Pujol ,de L'Odi Social, i Anti todo , dels bascos Eskorbuto. Sí, torna la cançó protesta.