Una finestra oberta al documental musical català

El festival In-Edit contribueix a posar imatges a la música del país

Escoltar Toti Soler narrant la seva biografia o Peret explicant la rumba catalana. Reconstruir la convulsa història del grup de punk Desechables. Seguir els passos de La Pegatina arreu del món o les pedalades de Paul Fuster per Catalunya. Recordar els primers anys de la música electrònica de ball a Barcelona. Tot això es pot fer en l'onzena edició de l'In-Edit Beefeater, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona, que comença avui.

Des de l'inici, l'In-Edit ha contribuït a explicar amb imatges la música que es fa casa nostra. "No ens volem penjar cap medalla, però el festival ofereix una finestra que pot permetre el creixement de la cultura del documental musical aquí", diu Joan Pons, un dels quatre membres del departament artístic de l'In-Edit. Tot i la modèstia de Pons, cal reconèixer el mèrit d'un festival que l'any passat va vendre més de 30.000 entrades i que al llarg de la seva història ha projectat el bo i millor del documental musical internacional, des dels clàssics de D.A. Pennebaker, Bruce Weber i Martin Scorsese fins als que han esdevingut fenòmens, com Searching for Sugar Man . És a dir, ha educat la mirada de molts espectadors i també ha esperonat molts realitzadors a llançar-se en projectes audiovisuals.

Fer de la necessitat virtut

La presència al festival de films sobre diferents músics i escenes musicals del país ha anat creixent progressivament fins a arribar a la mitja dotzena de les últimes edicions. "Cada vegada n'hi ha més i de més qualitat", diu Roger Roca, membre del departament artístic de l'In-Edit i director del programa Sputnik de Televisió de Catalunya, que també ha sigut una de les finestres que ha participat en la normalització del visionat del documental musical programant-ne un cada setmana des del 2005. Sputnik , per cert, desapareixerà de la graella televisiva a finals d'any.

La feina de l' Sputnik , com la dels programes 33 revolucions (també a Televisió de Catalunya), Carretera i mantra i Música moderna (tots dos a BTV), i la de Filmin han ajudat a visibilitzar un gènere audiovisual que aquí sovint ha hagut de fer de la necessitat virtut per tirar endavant. "En altres països hi ha productores que encarreguen documentals, però aquí no hi ha una indústria musical amb capacitat per fer-ho", diu Roca. Això mateix fa que la majoria dels documentals neixin de la passió i que, en no ser encàrrecs, tinguin "molt definit el punt de vista" sobre l'artista o l'estil musical.

Retrats d'artista i d'escena

Tal com passa internacionalment, en el documental musical català hi predomina el retrat d'artista. Aquest any l'In-Edit projecta El peor Dios , dirigit per Alex Montes, Daniel Arasanz i Nicolás Tarela. Es tracta d'una crònica de Desechables, grup de punk dels 80 maleït per la tragèdia. Arasanz torna a viatjar a una època poc documentada audiovisualment tres anys després de Venid a las cloacas: la historia de la Banda Trapera del Río , guanyador del premi nacional i premi del públic de l'In-Edit. Fixar la mirada en un artista ha donat peu a grans films, com ara Adrià Puntí , d'Elsabeth Produccions, la productora també responsable de Rossy , dedicat al músic de jazz Jordi Rossy. Un altre especialista en el retrat d'artista és Carles Prats, que n'ha dirigit sobre Loquillo, Rebeldes i Peret. En altres casos, els documentals capturen el present d'alguna formació, com ara El dolor de la bellesa , sobre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, i A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band . I alguns rescaten figures del passat, com Conxita Badia no existeix , dedicat a la soprano barcelonina.

Pel que fa a les escenes, i deixant de banda la Nova Cançó, que té un recorregut audiovisual previ, els últims anys hi ha hagut interès per documentar l'ona laietana ( To de re per a mandolina i clarinet ), la contracultura dels anys 70 ( Barcelona era una fiesta. Underground 1970-1983 ), el rock català (Rock and Cat ) i recentment l'escena electrònica (Nitsa 94/96: el giro electrónico ). També hi ha films més transversals, com B-Side. La cara B de la música a Barcelona.

Una cinquantena de films en deu dies

El documental Muscle Shoals , sobre els estudis de gravació d'Alabama i el productor Rick Hall (a la foto), inaugura avui l'onzena edició de l'In-Edit, que se celebra als cinemes Aribau i Aribau Club de Barcelona fins al 3 de novembre. Tot plegat són una cinquantena de pel·lícules, la meitat de les quals també es poden veure online mitjançat In-Edit TV. El festival dedica un homenatge a Les Blank, el director nord-americà mort a l'abril, i ofereix una petita selecció de films del britànic Dick Fontaine, com ara el llargmetratge Sonny Rollins: beyond the notes .

Més continguts de