Focus i el Lliure, amunt. És ben clar que cadascú parla de la fira segons com li ha anat. I es veu que el Teatre Lliure, tot i els problemes de la crisi, ha batut el seu rècord d'espectadors durant l'any passat. No ens queda més que felicitar-los. Com al Grup Focus, que malgrat tot segueix produint com ningú en aquest país (inclosa l'Espanya de Vox) i que assegura que l'últim trimestre del 2013 va conjurar la davallada d'espectadores i d'ingressos. Sense que això vulgui dir que hagin recuperat tots els que tenien abans, sí que indica un canvi de tendència. La qüestió, esclar, és que hi ha altres firaires que no poden estar gaire contents. Els professionals de les arts escèniques viuen situacions límit i la precarietat laboral és cada cop més increïble. Només queda el voluntarisme. Però això hauria de ser cosa de joves.
La casa de Maurice Béjart. Ni es commemora cap data significativa ni hi ha cap novetat noticiable, però de pas per Brussel·les vam conèixer la casa d'un dels coreògrafs més prestigiosos del segle XX i un artista genial. No es cap mansió, sinó un edifici antic al darrere de la Gran Place amb escales estretes i bigues de fusta, cairats d'aquells que tenen història, i on una notable exposició recorda el geni. En un extrem de la sala hi ha una llibreria amb els llibres del coreògraf. Entre ells, un de María Casares, l'actriu espanyola crescuda a França, i el que ell va escriure: Le ballet des mots. I en un moment ens sembla que Béjart fa uns passos per sobre la tarima del terra, però es la noia encarregada de la fundació que diu que ha de tancar.
Si l'Alcorà és sagrat, la Bíblia també. Sense arribar a demanar la mort dels artistes, la branca cristiana evangelista del Partit Democràtic Unionista, fundat fa més de quaranta anys per Ian Paisley, ha aconseguit la suspensió de l'obra La Bíblia: la paraula de Déu completa (abreujada), de la companyia Reduced Shakespeare, a la població nord-irlandesa de Newtownabbey, al nord de Belfast, perquè la considerava blasfema i irreverent. Esclar que en aquest indret irlandès, on domina el Partit Democràtic Unionista, van prohibir fins i tot la pel·lícula dels Monty Python La vida de Brian. A l'obra sembla que s'ataquen dogmes tan forts com si Moisès s'assemblava a Charlton Heston o si Adam tenia melic. Realment intolerable.
