El TC alemany s'inhibeix en el rescat europeu
Karlsruhe eleva al Tribunal de Justícia de la UE el pla de compra de deute del BCE
MunichÉs un pas inèdit, un pas històric, el que va fer ahir el Constitucional alemany no cap endavant sinó per quedar-se voluntàriament a la segona fila i reconèixer alhora la preferència del Tribunal de Justícia de la UE en la interpretació dels Tractats europeus. Els que criticaven el TC alemany com a guardià antiquat de la sobirania nacional van quedar sorpresos per la decisió d'aquest òrgan amb seu a Karlsruhe d'elevar un tema a Luxemburg perquè se'n declara no competent.
La decisió del TC alemany demostra la dimensió històrica i la complexitat de la matèria tractada: el programa de compra massiva de deute públic que va articular a finals del 2012 el Banc Central Europeu (BCE). A part de traspassar el cas al Tribunal de Justícia de la UE, Karlsruhe va expressar els seus dubtes sobre l'esmentat programa, cosa que va provocar alhora les crítiques de Brussel·les.
El tribunal europeu ha d'examinar ara si la il·limitada compra de bons sobirans per part del BCE s'avé amb les lleis de la UE. El Constitucional alemany veu "raons de pes" per valorar que aquest instrument de l'ens emissor viola els drets nacionals dels estats membres de la UE. En el rerefons d'aquest escepticisme hi ha l'argument que amb el programa de compra massiva de deute públic (OMT, en anglès) el Banc Central Europeu hauria excedit les seves competències i que en l'intent de socórrer els països que afronten grans problemes per finançar-se en els mercats es podrien posar en perill els diners dels contribuents alemanys.
El programa OMT preveu -tot i que mai ha calgut posar-lo en pràctica- la compra massiva de bons sobirans a canvi d'estrictes condicions: el país sol·licitant s'hauria d'acollir abans a un rescat europeu i complir amb durs requisits d'austeritat. Aquest instrument va ser dissenyat en el context en què el president del BCE, Mario Draghi, va anunciar que es faria "tot el que calgués" per "preservar l'euro". El mer anunci del programa, que sempre va comptar amb el refús d'Alemanya, va servir per calmar la pressió dels mercats sobre el deute de països com Espanya o Itàlia.
La demanda al TC alemany la van interposar Peter Gauweiler, vicepresident de la Unió Socialcristiana (CSU) -germana bavaresa de la Unió Democratacristiana (CDU) d'Angela Merkel-, així com diputats de l'Esquerra i diversos grups d'euroescèptics alemanys que confiaven que Karlsruhe aturés el programa de compra de deute del BCE.
Programa vigent
Amb la decisió alemanya, aquest programa de Draghi continua vigent. El BCE i l'eurozona guanyen temps per solucionar la crisi. Experts com Macrel Fratzscher, cap de l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica, asseguren que a la pràctica aquesta decisió significa una paralització temporal de l'OMT, ja que no creu que el BCE pugui portar-lo a la pràctica des d'un punt de vista polític quan està obert al mateix temps el procés al Tribunal de Justícia de la UE.
En tot cas, el BCE va afanyar-se ahir a emetre un comunicat en què insistia a afirmar: "El programa de l'OMT està dintre de les competències del nostre mandat". Així mateix es va posicionar posteriorment el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, que va assegurar al seu torn que els dubtes de la justícia alemanya sobre la compra de bons sobirans per part del BCE "no han tingut cap impacte" sobre el deute espanyol. Brussel·les, amb tot, no es va estar de contradir la valoració de Karlsruhe. "Ja s'ha aclarit més d'un cop que el BCE actua en harmonia amb els Tractats europeus", va concloure el comissari d'Assumptes Monetaris, Olli Rehn.
