Barcelona, un imant per als emprenedors europeus
L’entorn tecnològic, el MWC i també el sol i els sous baixos, atractius per a les ‘start-ups’
Barcelona“Cada nit a Barcelona hi ha uns cinc esdeveniments per a emprenedors”, explica Aldo de Jong, responsable de la consultora tecnològica Claro Partners. La capital catalana s’ha consolidat com a pol d’atracció per a start-ups i aspira a ocupar un lloc en el podi europeu de ciutats tecnològiques, darrere de Londres -on hi ha els diners de la gran banca i dels inversors- i Berlín.
Què ofereix Barcelona als emprenedors tecnològics? En primer lloc, un ecosistema favorable -que propicia aquesta mitja desena d’esdeveniments diaris- que, al seu torn, ha fet que es construeixin a la ciutat plataformes perquè aquestes empreses puguin trobar finançament inicial (conegudes com a acceleradores de start-ups ), un punt que és imprescindible per posicionar-se al món com a ciutat emprenedora.
Però aquest ecosistema -i en alguns casos una versió millorada- també el tenen altres ciutats com Hèlsinki, Estocolm o les mateixes Londres i Berlín. El fet diferencial de Barcelona és el mateix que omple els carrers de turistes a l’estiu: el clima i la platja. “Per muntar una start-up calen dos emprenedors amb dos ordinadors portàtils, i si aquests emprenedors són suecs i els dius que, a més de l’ambient emprenedor i el finançament, poden trobar sol i platja, estaran encantats”, explica Ángel García, responsable a Barcelona de l’acceleradora Startupbootcamp, una de les més importants del món, que aquesta setmana ha anunciat que posarà a la ciutat el seu centre dedicat a internet de les coses (objectes connectats). Hi ha altres avantatges, com per exemple informàtics barats: “Cobren una tercera part que a Silicon Valley”, exclama García.
Sol i platja
García destaca la “capacitat d’atreure gent de tot Europa” que té Barcelona. I això és, precisament, el que persegueix una acceleradora de start-ups com la que dirigeix: trobar bones idees. “El gran repte és atreure talent”, explica a l’ARA. I la capital catalana ja s’ha guanyat la reputació com a destí emprenedor. A mitjans d’aquest mes, el diari econòmic britànic Financial Times batejava Barcelona com la ciutat “del sol, la platja i les start-ups ” i afirmava que la ciutat combina un ambient “cosmopolita i business friendly ” amb el “sol de la costa mediterrània”, a més de les escoles de negocis, un dels superordinadors més importants del món i el Mobile World Congress.
Darrere d’aquesta reputació hi ha els pioners: les empreses tecnològiques que, molt abans que Barcelona es proposés convertir-se en un hub tecnològic, ja havien arrelat a la ciutat. Entre els grans casos d’èxit hi ha Scytl, l’empresa de vot electrònic que gestiona processos electorals a tot el món, però també d’altres com Privalia, eDreams, Softonic o Atrápalo. Aquestes empreses han sabut, des de Barcelona, arribar a centenars de països de tot el món gràcies a la tecnologia i són l’exemple que posa García que des de la capital catalana no només es poden començar projectes, sinó que també es poden consolidar.
Una de les crítiques que més sovint es fa a Barcelona és que, tot i que és possible aconseguir diners per a les etapes inicials dels negocis (a més de Startupbootcamp hi ha acceleradores com Wayra, de Telefónica, o les de les entitats financeres), és més difícil aconseguir convèncer els inversors perquè hi posin més tard una quantitat important per fer créixer el projecte.
“Nosaltres vam aixecar els diners inicials en 20 dies”, explica Manuel Garriga, fundador de Call2World -un exemple que és possible trobar fons per enlairar projectes-. Però, i després? També hi ha casos d’èxit: Scytl, que ha aixecat 45 milions d’euros en aportacions de nous socis (entre els quals Paul Allen, cofundador de Microsoft); eDreams, que cotitza a borsa, o Softonic, que està preparant la seva sortida al parquet, són exemples d’aquesta escalabilitat que encara està molt lluny de la que es dóna a Londres. “Barcelona té un avantatge per portar inversors estrangers, i és que volen venir”, explicava a l’ARA el conseller delegat de Scytl, Pere Vallès, poc després de tancar la inversió d’Allen. “Els diners segueixen el talent. Quan ens queixem que no hi ha capital és probablement perquè no hi ha idees”, raona García.
Però també hi ha qui ha hagut de marxar per tirar endavant el negoci. Kantox, especialitzada en l’intercanvi de divises, ha posat la seu a Londres, perquè aquí la regulació financera no és favorable. Però mantenen oficina a Barcelona: “Cada cop que em reuneixo amb algú de Londres i li dic que vinc aquí, m’enveja”, afirma Philippe Gelis, conseller delegat de la companyia.
