Gay de Montellà convocarà les eleccions de Foment del Treball per al desembre
L’actual president prepara la reelecció mentre els crítics exploren les opcions d’un candidat alternatiu
BarcelonaEl president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, afrontarà al desembre les seves primeres eleccions per continuar al capdavant de la patronal catalana. L’empresari va arribar a la presidència fa tres anys sense passar per les urnes, quan Joan Rosell el va triar per succeir-lo abans de marxar a Madrid per liderar la patronal espanyola CEOE. Gay de Montellà aspira ara a revalidar el càrrec, segons han explicat a l’ARA fonts de la patronal, tot i que ell encara no ha fet explícita la seva intenció de fer el segon i últim mandat que permeten els estatuts reformats de Foment. Les eleccions es faran al desembre i és probable que Gay de Montellà les convoqui un cop Rosell hagi revalidat la presidència de la CEOE perquè així pugui donar suport a Catalunya al seu delfí, segons sostenen les mateixes fonts.
El que en principi hauria de ser un procés tranquil per a Gay de Montellà, segons algunes veus de Foment, pot fer un gir si el sector obertament crític amb la seva gestió decideix construir una candidatura alternativa de cara a les eleccions. “Hi ha ganes de canvi. Molts pensem que no podem seguir quatre anys igual que ara”, defensen diversos membres de la patronal consultats per l’ARA. També reconeixen, però, que a hores d’ara ningú ha fet cap pas endavant i que vénen setmanes de despatxos per valorar suports. “Quan es pregunta en veu alta per les eleccions a la cúpula de la patronal, tothom fa silenci i s’intueix un punt de nerviosisme de Gay de Montellà perquè sap que hi ha descontents”, ha apuntat a l’ARA un empresari membre de la patronal.
El paper de Foment com a lobi empresarial i el repartiment territorial de les patronals són dos dels motius que han generat divisió. Però potser ha sigut el procés sobiranista l’aspecte que ha fet més evident les diferències a Foment. Una part dels empresaris, més pròxims al sobiranisme, desaproven la defensa que el president ha fet de la tercera via i del pacte fiscal posicionant-se obertament contrari a un escenari d’independència que ha qualificat reiteradament com un “xoc de trens” amb Espanya. Gay de Montellà va sumar-se al manifest pel dret a decidir després que se’n rebaixés el contingut i sense adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que sí que va comptar amb el suport de la resta de patronals catalanes.
Més enllà de les tensions portes endins, la fractura a Foment del Treball va escenificar-se al juny amb el Manifest del far, un document que expressa “el suport incondicional al procés endegat pel nostre Parlament” i del qual la patronal va desmarcar-se. El van signar, en canvi, una trentena de cambres i patronals com la vallesana Cecot, presidida per Antoni Abad, que és membre de la junta de Foment i a qui molts veuen com l’únic que podria liderar una pugna per la presidència. Abad ja va aspirar a liderar Foment quan Rosell va anar a la CEOE.
Desig d’un lideratge fort
El malestar d’un sector de Foment no se circumscriu a la política sinó que també té un origen empresarial. “On hi ha més consens és en la sensació que Foment no està exercint de lobi defensor dels interessos empresarials com li pertocaria; és un tema de lideratge”, sosté una altra font empresarial consultada per l’ARA. També reconeix els frens perquè germini un candidat: “L’empresari és un punt poruc i encara estem en una fase de calibrar forces”.
La prudència a l’hora d’anunciar una candidatura alternativa s’entén sobretot després de l’agre record de les últimes eleccions a la presidència de la patronal. Rosell va topar amb uns oponents encapçalats pel renovador Joaquim Boixareu, que semblava que tenia suports importants però a qui Rosell va vèncer al final. Boixareu va obtenir 866 vots, un significatiu 33%, però Rosell els va doblar.
