AUSTERITAT
Economia 24/03/2014

La Generalitat demanda l’Estat al Tribunal Suprem pels límits de dèficit

Mas-Colell argumenta que el govern espanyol s’està saltant la llei d’estabilitat aprovada el 2012

àlex Font Manté
3 min
EN DESACORD  Mas-Colell explora totes les vies per aconseguir un sostre de dèficit més elevat.

BarcelonaFinalment s’ha complert l’amenaça. La Generalitat de Catalunya ha protestat reiteradament per la manera com l’Estat ha repartit entre les diferents administracions els límits de dèficit que Brussel·les estableix per a Espanya. Però ara ha anat un pas més enllà i ha portat el conflicte al Tribunal Suprem. Segons ha pogut saber l’ARA, el Govern va presentar divendres passat una demanda davant l’alt tribunal amb la intenció d’aconseguir un repartiment diferent dels objectius de dèficit. En concret, la demanda reclama que s’anul·lin els acords del Consell de Política Fiscal i Financera del 28 de juny i el 12 de juliol, en els quals es van establir els objectius per al període 2013-2016.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La demanda defensa que les comunitats han de poder gaudir d’un marge més ampli i reduir els seus desequilibris pressupostaris al mateix ritme que l’administració central. Una de les grans queixes que ha reiterat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, és que, a mesura que la Comissió Europea ha anat ampliant el límit de dèficit per a Espanya, l’administració central se n’ha anat quedant la major part.

La Generalitat considera que, amb aquest repartiment desigual, el govern espanyol ha incomplert els preceptes que marca la llei d’estabilitat, aprovada el 2012 amb el suport de Convergència i Unió al Congrés de Diputats. Aquesta és la base de la denúncia que s’ha presentat al Tribunal Suprem.

Llei d’estabilitat

La llei d’estabilitat determina que el repartiment dels objectius de dèficit estructural entre administracions hauria de mantenir la proporció que tenia l’1 de gener del 2012. Així consta en la disposició transitòria primera de la llei. En aquell moment, les comunitats eren responsables del 37% del dèficit estructural d’Espanya i, per tant, aquesta és la proporció que s’hauria d’haver mantingut fins a dia d’avui. En realitat, el que ha passat ha estat el contrari: a mesura que Brussel·les ha anat ampliant els objectius per a Espanya, el pes de les comunitats s’ha anat diluint.

Des del punt de vista de la Generalitat, per complir amb la llei d’estabilitat, l’objectiu de dèficit de Catalunya l’any passat hauria d’haver estat del 2,5% en comptes de l’1,58% fixat per l’Estat. En termes de diners en metàl·lic, això equival a uns 1.800 milions d’euros que el Govern s’hauria estalviat en retallades.

Aplicant aquest mateix criteri, el 2014 el dèficit hauria de ser del 2,2% (més del doble que l’1% que està establert). El 2015 es passaria a l’1,6% (enfront del 0,7%) i el 2016 baixaria a l’1,1% (davant el 0,2%).

La llei d’estabilitat aprovada fa dos anys complementa la reforma exprés de la Constitució, en la qual s’establia l’obligació de rebaixar el dèficit estructural de totes les administracions al 0,4% l’any 2020. En aquell moment, la Generalitat va veure bé comprometre’s amb una reducció progressiva del dèficit. Però no comptava que l’Estat se saltaria el repartiment proporcional marcat per la nova legislació.

Queixes a Brussel·les

En vista d’un repartiment que considera “no equitatiu”, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va intentar aconseguir un tracte més bo demanant ajuda a les autoritats europees. Fa poc més d’un any, Mas-Colell va enviar una carta al comissari d’Economia, Olli Rehn, en què li demanava que instés el govern espanyol a un repartiment “just” dels esforços per reduir el dèficit.

En aquella carta, i com ha fet altres vegades, Mas-Colell va defensar que les comunitats haurien de tenir un terç del dèficit autoritzat perquè elles assumeixen un 35% de la despesa pública, mentre que l’administració central (inclosa la Seguretat Social) es responsabilitza del 51%. En canvi, l’any passat l’Estat va acaparar un 80% de l’objectiu de dèficit i les comunitats es van quedar el 20% restant (els ajuntaments havien de tancar amb dèficit zero). Per al 2014, la proporció empitjora, ja que l’Estat es queda un 83% de l’objectiu de dèficit (4,8 punts) i les comunitats només un 17% (1 punt).

Poques setmanes després, Rehn se’n va rentar les mans i, en una altra carta, va respondre que el repartiment del dèficit era competència de les autoritats de cada país. Ara caldrà veure si a través del nou front obert, en aquest cas per la via legal, Mas-Colell aconsegueix l’objectiu que persegueix.

stats