BRUSSEL·LESCada vegada és més clar que aquest any Espanya tampoc complirà amb la reducció del dèficit pactada amb Europa. Els socis de l'euro consideren "difícil" que l'Estat pugui tancar l'any amb un 6,3% de dèficit públic i el mateix govern espanyol ja té l'escenari d'un incompliment. La incògnita és si l'Eurogrup serà flexible amb Espanya i tindrà en compte que s'han fet importants reformes i retallades o considerarà que tot i els esforços, l'Estat ha de retallar més per complir.
Els ministres d'Economia de la zona euro es reuneixen avui a Luxemburg per analitzar la situació dels socis amb problemes. Un dels debats que es preveu més llarg és el dedicat a Espanya. El titular espanyol, Luis de Guindos, explicarà als seus homòlegs de la moneda única les reformes que acaba d'aprovar l'executiu de Mariano Rajoy i els pressupostos per al 2013. L'Eurogrup haurà de valorar si el conjunt de mesures i els pressupostos s'ajusten a les recomanacions fetes per Brussel·les. Segons un alt funcionari de l'Eurogrup, les reformes "van en la direcció correcta" però no ha avançat si n'hi ha prou.
El comissari d'Economia, Olli Rehn, ja va assegurar que el paquet de reformes li semblaven un pas endavant important per recuperar la confiança dels mercats i que, en alguns casos, fins i tot anaven més enllà del que havia demanat la Comissió Europea. Els governs de l'euro, però, no acostumen a ser tan complaents com l'executiu comunitari i podrien demanar més, especialment pel que fa a les retallades per complir amb el dèficit. De fet, en l'última reunió, celebrada al setembre a Xipre, els governs ja van demanar a Espanya que preparés mesures addicionals per si no era capaç de rebaixar el dèficit fins al 6,3% del producte interior brut (PIB).
De Guindos també explicarà els resultats de l'auditoria bancària de la consultora Oliver Wyman que han determinat el forat de les entitats espanyoles, xifrat en 59.300 milions d'euros. Segons fonts del govern espanyol, De Guindos espera rebre avui en la reunió de Luxemburg "un gran suport" a les reformes i a l'anàlisi de la banca per part dels socis de l'euro. El que no és tan clar a hores d'ara és si finalment Espanya aconseguirà l'objectiu de fer la recapitalització de la banca directament des del fons de rescat, sense passar per l'Estat. Tot depèn de si es compleix el calendari de posada en marxa del regulador bancari únic europeu. Està previst que entri en funcionament l'1 de gener, però Alemanya ja ha advertit que la data és precipitada.
Impuls a la unió bancària
Els estats membres del sud, com Espanya, França i Itàlia, pressionaran en la reunió d'avui perquè es compleixi el calendari pactat de la unió bancària. Per al govern espanyol és molt important poder fer la recapitalització directa perquè els diners del rescat bancari no computarien ni com a dèficit ni com a deute. A més, el fons de rescat es faria càrrec dels possibles impagaments dels bancs a l'hora de retornar els crèdits. Els líders dels tres socis del sud, inclòs Mariano Rajoy, van fer dissabte una crida a la resta de països de l'euro perquè compleixin amb els seus compromisos de posar en marxa la unió bancària a principis de l'any que ve. Sembla, però, que cada vegada és més complicat perquè cal unanimitat per convertir el regulador únic en una realitat l'1 de gener.
En la reunió d'avui també es parlarà del possible segon rescat d'Espanya, per bé que totes les fonts apunten al fet que la petició d'ajuda no es farà en els pròxims dies. De Guindos, però, ho aprofitarà per continuar els seus discrets contactes amb els altres governs per determinar el tipus d'ajuda que demanarà i les condicions que anirien associades a l'ajuda. Per a Madrid, el més important és buscar una fórmula que no impliqui dures condicions i que permeti l'activació per part del Banc Central Europeu (BCE) del seu programa de compra de bons sobirans.
Un any més per a Portugal
Els altres dos temes importants que s'analitzaran en la reunió de l'Eurogrup d'avui són Portugal i Grècia. Els països de l'euro podrien donar un any més a Portugal per corregir el seu dèficit excessiu, atès que el país ha patit duríssimes retallades i fins ara ha fet tot el que li ha demanat Brussel·les. Els ajustos, però, comencen a disparar la tensió social, les protestes i les baralles entre els partits polítics. Pel que fa a Grècia, no es prendrà encara cap decisió sobre donar-li més temps perquè Brussel·les i el Fons Monetari Internacional (FMI) encara estan analitzant la situació.
