Mt.Gox localitza una quarta part dels ‘bitcoins’ que va perdre
El sorprenent anunci coincideix amb una investigació als EUA
WashingtonEn un gir insòlit en el serial sobre el seu tancament, la plataforma de compravenda de bitcoins Mt.Gox va anunciar ahir que ha trobat 200.000 d’aquestes monedes virtuals, que suposen prop d’un 24% de les que va anunciar que havia perdut a finals de febrer, quan va fer suspensió de pagaments i va deixar atrapats milers d’usuaris. L’anunci resulta sorprenent, perquè el portal assegura que el va comunicar fa dotze dies al jutjat japonès on està registrada la seva fallida però no el va fer públic fins ahir. Casualment, ho va fer després que un jutge de Chicago localitzés dijous 180.000 bitcoins en el marc de la seva investigació sobre el balanç de Mt.Gox arran de la denúncia d’un ciutadà nord-americà que hi tenia els estalvis i que acusa la companyia de dur a terme un frau massiu.
Mt.Gox, que tenia la seu a Tòquio, ha registrat la seva suspensió de pagaments a la justícia japonesa i nord-americana en tenir un desfasament comptable de 20 milions d’euros. En un comunicat a la seva pàgina web, explica que va localitzar aquests 200.000 bitcoins en uns moneders virtuals utilitzats abans del juny del 2011 i que, segons les cotitzacions actuals, valen uns 82 milions d’euros. Fins ara Mt.Gox -que fins feia poc era el principal proveïdor mundial de bitcoins però que quan va tancar controlava el 20% de les transaccions- havia comunicat que havia perdut 850.000 monedes per valor d’uns 320 milions d’euros, el 7% de la circulació mundial.
Investigació en curs
La plataforma va explicar que per “motius de seguretat” va moure aquestes 200.000 divises de moneders online a d’altres offline, cosa que encara envolta l’operació de més misteri. I, alhora, va insistir que desconeix el motiu pel qual va patir el robatori massiu que el va dur a declarar-se en suspensió de pagaments: “Les raons de la desaparició i el nombre exacte de bitcoins que van desaparèixer encara estan sent investigats”.
La moneda va ser creada el 2008 per un misteriós programador, es basa en una tecnologia de descàrrega d’usuari a usuari i en teoria té un sistema criptogràfic per evitar que ningú faci trampes. El seu principal tret diferencial és que és una divisa independent, cosa que significa que queda fora de la supervisió dels reguladors. Per als fanàtics del bitcoin, aquesta independència és un dels principals factors atractius, però la crisi de Mt.Gox ha posat de manifest els inconvenients del sistema: en no disposar de cap supervisió, els usuaris difícilment podran recuperar els seus diners. De fet, ja han començat els primers moviments per millorar-ne el control. El govern japonès ha estat precursor del bitcoin i fa unes setmanes el va definir com una mercaderia similar a l’or, va aprovar que pagui impostos i va prohibir-ne la utilització a bancs i cases de valor.
El desembre passat, gràcies a la seva popularitat i a l’increment dels establiments que l’accepten com a pagament, el preu del bitcoin es va disparar fins als 870 euros. Des de llavors les mesures restrictives de les autoritats de la Xina (on és molt popular) i el declivi de Mt.Gox han enfonsat la seva cotització, encara que últimament s’ha mantingut estable al voltant dels 400 euros. Actualment circulen uns 12 milions de bitcoins a internet per valor de 5.000 milions d’euros.
Nova York avança en els seus plans per ser l’epicentre del ‘bitcoin’
Mentre no paren de créixer els processos judicials als Estats Units pel tancament de la plataforma Mt.Gox, Nova York avança en els seus plans per atreure operadors sòlids de bitcoins i impulsar una llicència que en reguli l’activitat. Fa uns dies el regulador estatal va demanar a les companyies interessades que enviïn les sol·licituds formals per anar enllestint un sistema que podria estar en marxa a l’agost. “Els problemes de Mt.Gox demostren la necessitat urgent d’una supervisió més severa, que inclogui més protecció dels consumidors, seguretat i acció contra el blanqueig de diners”, va dir el regulador. Londres s’ha fet enrere en el pla de cobrar impostos al bitcoin, en un moviment per postular-se també com una plaça d’intercanvi.
