La Reserva Federal sorprèn i manté els estímuls monetaris
El banc central dels EUA decideix contra pronòstic esperar a tenir més proves de la millora de l'economia
WashingtonLa Reserva Federal (Fed) dels Estats Units va decidir ahir mantenir oberta l'aixeta dels estímuls monetaris fins que tingui més evidències de la fortalesa de la recuperació econòmica. Així doncs, continuarà injectant 85.000 milions de dòlars (63.680 milions d'euros) al mes a l'economia nord-americana, dels quals 45.000 corresponen a bons sobirans. El seu anunci va sorprendre a tothom, ja que la majoria dels experts pronosticaven una reducció de la compra de bons d'entre 5.000 i 15.000 milions de dòlars, i va provocar importants guanys a Wall Street.
El creixement econòmic dels Estats Units i el comportament del seu mercat de treball han millorat, però la Reserva Federal considera que no és suficient, i per això no s'atreveix a retirar -encara que sigui de manera gradual- la seva política d'estímuls monetaris. Tot i així, el president de la Fed, Ben Bernanke, no va descartar ahir fer alguna reducció d'aquestes ajudes a finals d'any.
"No hi ha cap calendari fix", va dir Bernanke, tot i que es preveu que el programa actual acabi com a molt tard a mitjans de l'any que ve. A més, va insistir que aquest procés dependrà de l'evolució de l'economia i va evitar dir si decidirà suspendre les compres de bons si l'atur baixa fins al 7%, tal com va fer el juny passat. "No hi ha cap número màgic", va assegurar el líder de la Reserva Federal en la seva penúltima roda de premsa, ja que a principis de l'any que ve deixarà el càrrec. Actualment, l'atur se situa en el 7,3%.
Una de les raons que han provocat la decisió de la Reserva Federal és el futur debat pressupostari dels EUA. Els republicans -que tenen la majoria a la cambra baixa- ja han advertit al president Barack Obama que no aprovaran uns nous comptes per a l'estat ni tampoc un augment del sostre del deute públic si no s'adopten importants retallades de la despesa pública. D'altra banda, l'ala més conservadora del Partit Republicà, liderat per congressistes afins al Tea Party, també demana com a condició que es revoqui la reforma sanitària. "Els futurs debats fiscals poden crear nous riscos per als mercats financers i l'economia", va reconèixer Ben Bernanke.
Des de l'inici de la crisi financera, l'agost del 2007, i el posterior pànic borsari després de la caiguda del banc d'inversió Lehman Brothers, la Reserva Federal ha injectat a l'economia 869.000 milions de dòlars (651.000 milions d'euros) i ha mantingut els tipus gairebé a zero. Bernanke va assegurar que aquest interès es mantindrà per sota del 0,25% fins que l'atur no estigui per sota del 6,5%. L'actual programa d'estímuls de la Fed -el tercer- va començar el setembre de l'any passat amb una compra mensual de bons hipotecaris de 40.000 milions de dòlars (29.967 milions d'euros).
Tres mesos després es va decidir adquirir també cada mes 45.000 milions de bons de deute públic i, per tant, augmentar el total de diners injectats a l'economia fins als 85.000 milions al mes.
En els últims mesos alguns analistes han acusat la Reserva Federal de poca transparència i d'enviar missatges contradictoris. Ben Bernanke, però, va afirmar que la seva decisió "és la millor per a l'economia". I va afegir: "No podem deixar que les expectatives del mercat dictin la nostra política".
El futur econòmic dels EUA
La Reserva Federal també va revisar ahir les seves previsions de creixement econòmic, inflació i atur per als Estats Units. I ho va fer de manera menys optimista que altres cops. La Fed espera que el creixement sigui d'un 2,1% aquest any, que creixi fins al 2,75% el 2014 i el 3% el 2015. D'altra banda, espera que la inflació no superi el 2,5% els pròxims anys i que l'atur sigui del 7,1% a finals del 2013 i es redueixi fins al 6,5% l'any que ve.
D'altra banda, Ben Bernanke va assegurar que el debat al voltant de la seva successió no ha alterat les decisions de la Reserva Federal, que, segons va dir, manté la seva independència i credibilitat. La retirada de l'exsecretari del Tresor Larry Summers de la cursa per presidir el banc central nord-americà de diumenge passat ha incrementat les possibilitats de la vicepresidenta de la Fed, Janet Yellen. Bernanke també es va negar a fer cap valoració sobre la possibilitat que la seva mà dreta dels últims anys sigui l'escollida del president Obama.
Si finalment la reducció dels estímuls monetaris no s'inicia aquest any, el futur president de la Reserva Federal tindrà un gran repte des del primer dia del seu mandat.
