Venedors de telèfons i de fum

"Imagineu una vida sense límits, un món sense límits". Amb aquesta agosarada proposta, l'empresa xinesa de telefonia Huawei va donar ahir el tret de sortida a la seva participació en el Mobile World Congress (MWC). "Fer l'impossible, possible". El lema va servir per presentar l'Ascend P2, un nou model de mòbil. Sovint els polítics es passen quatre pobles magnificant promeses i venent fum: doncs els de Huawei els van superar amb escreix. Huawei va comparèixer davant d'uns tres-cents periodistes d'arreu del món per marcar paquet. Frases grandiloqüents i parafernàlia audiovisual per exhibir un telèfon ultramodern, el més veloç, de 8,5 mil·límetres de gruix, que es connecta sense cables a la televisió tan ràpid com jo m'empasso un croissant. Tot això podrien semblar collonades, com diria Josep Pla, però la dèria pel mòbil que ens afecta a tots demostra el contrari: la mida del telèfon sí que importa.

La Llotja de Mar, seu de l'antic Consolat de Mar, va ser l'escenari escollit per a l'acte de Huawei. Els consolats de mar van ser a partir del segle XIII els referents del dret marítim del Mediterrani. Durant segles reeixiren en el comerç portuari. Avui la Llotja és la seu corporativa de la Cambra de Comerç Barcelona, però també una important font d'ingressos gràcies al lloguer de l'espai. Huawei va escollir l'antiga sala de contractacions, la més gran i preciosa. Xinesos presentant en anglès un telèfon a una munió de periodistes i fanàtics de la tecnologia vinguts dels cinc continents, escortats per columnes neoclàssiques i pedres gòtiques. El nous amos del món se citen entre les runes del passat: podria ser un resum del MWC.

A la taula d'acreditacions només t'atenen en anglès i xinès. Entre els convidats, les llengües més utilitzades amb diferència són l'anglès i l'alemany. Els segueixen el japonès, el mandarí i el francès. Els dos executius de Huawei que prenen la paraula donen la benvinguda "a la meravellosa ciutat de Barcelona". En cap moment esmenten Catalunya o Espanya: la marca que pesa és la de la Ciutat Comtal. Els assistents escriuen al seu mòbil o en ordinadors portàtils. A part d'un servidor, no veig a ningú més que prengui notes amb bolígraf i llibreta.

El presentador de l'acte és un home occidental amb bigoti, del tipus Tom Selleck. És a l'únic a qui se l'entén quan parla. Els dos executius xinesos són mestres del chinglish . Als periodistes que demanen fer preguntes tampoc se'ls entén perquè parlen un anglès influït per accents de vés a saber on. Es presenten com a enviats de mitjans de comunicació especialitzats en tecnologia dels quals mai havia sentit parlar. També hi ha molts freelance , com el japonès que s'asseu al meu costat, un jove que sua com si fóssim a l'estiu però que, tot i això, no es treu ni el barret ni la jaqueta. Escriu en un ordinador Sony i fa fotos amb una càmera de disseny retro, també japonesa. Tot i que hi assisteixen grans mitjans, sobretot hi predominen joves que semblen sortits del saló del còmic i que escriuen en webs per a addictes a la tecnologia.

Quan acaba la presentació, l'organització convida la premsa a fer fotografies i a provar l'Ascend P2, exhibit en unes taules a la plaça d'entrada. Tots són fanàtics de la tecnologia, però ningú es fixa en el rellotge i l'estació meteorològica del 1884 de la històrica casa rellotgera Ferrer Collin & Cia. que hi ha exposat a l'entrada de la sala. El rellotge va ser un regal de l'empresari Evaristo Arnús a la Cambra de Comerç. A la sortida, Huawei obsequia els periodistes amb una màscara per dormir. De dia, sembla que no els hi cal.

Més continguts de

El + vist

El + comentat