JUDICI CAIXA PENEDÈS

“Vaig pensar: «Estan molt bé, les jubilacions»”

Els exdirectius de Caixa Penedès acusats de cobrar pensions milionàries s’equiparen a la resta d’empleats

Les indemnitzacions milionàries de què van respondre ahir tres dels quatre exdirectius de Caixa Penedès a l’Audiència Nacional no eren sinó una qüestió de justícia. Aquest és l’argument que va presentar José Abella, que va declarar que no haver percebut els prop de dos milions d’euros que li reclama ara la Fiscalia hauria suposat una “discriminació” respecte als treballadors de l’entitat. En la mateixa línia, Joan Caellas i Manuel Troyano van defensar que s’havien beneficiat de les mateixes condicions de què disfrutaven la resta de treballadors de Caixa Penedès.

La primera jornada del judici contra els gestors de la caixa -després integrada a Banco Mare Nostrum- es va celebrar ahir amb una defensa tancada per part dels exdirectius de la legalitat dels 31 milions d’euros que es van reservar per cobrar en cas d’haver de sortir de l’entitat. Segons va declarar Abella, tot s’explica en el contracte que van subscriure en fitxar per Caixa Penedès: “Deia amb total claredat que tenia dret a prejubilar-me i que cobraria el 90% de la meva retribució fixa fins als 65 anys”. “Vaig pensar: estan molt bé, les jubilacions”, va afegir després.

La Fiscalia Anticorrupció no pensa el mateix. Segons el ministeri públic, cal remuntar-se al 2001 per destapar el pla ordit pel director general, Ricard Pagès, i els altres tres directius. Va ser aleshores quan, aprofitant-se d’aquests contractes firmats “de manera opaca” als òrgans de control de l’entitat, els quatre processats “es van arrogar abusivament drets econòmics” que ni estaven en els seus contractes ni van ser auditats pels òrgans de control de la caixa. Els acusats, segons la Fiscalia, van ampliar de manera injustificada els supòsits en què podrien fer efectiva la pòlissa.

Abella, no obstant, va insistir: “El personal laboral comú cobrava del fons de pensions i de la pòlissa. No consolidar els drets dels directius de la mateixa manera hauria suposat que hi hagués persones a la caixa amb tots els drets i d’altres, nosaltres quatre, amb només un tros”.

Una estratègia recurrent

El judici és el primer contra gestors d’una caixa rescatada. Pel que s’ha posat de manifest durant la instrucció d’altres casos que afecten entitats bancàries que van fer fallida durant la crisi, arguments i protagonistes són coincidents. Ahir, per exemple, Pagès va defensar que els seus contractes i les aportacions que es feien anualment a les asseguradores eren auditats per Deloitte. També va dir que el director de recursos humans que va morir recentment, Jaume Jorbà, transmetia al Banc d’Espanya les dades. Tant l’actuació de les auditores com la de l’organisme regulador és una constant en la desena de casos que s’investiguen a l’Audiència Nacional. L’ex director general va al·legar durant la vista problemes de memòria per no contestar algunes preguntes.

Els quatre acusats es van presentar com a entregats empleats de l’entitat. Pagès va afirmar que no havia tingut mai consciència de perjudicar la caixa. Manuel Troyano, per la seva banda, es va excusar amb aquestes paraules: “Quan vaig firmar, era d’acord amb un document d’alta direcció, i em deien que estava tot correcte i tot legal. Feia més de 30 anys que era a l’entitat, tenia total confiança en les persones i l’entitat; vaig firmar com un fet consumat”.

Abella va arribar a mostrar-se dolgut: va relatar que el 2007 els empleats el van acomiadar amb un dinar per agrair-li els “serveis prestats”. “Em van complimentar, sembla mentida ara”, va lamentar.

El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, demana per als quatre condemnes d’entre tres i tres anys i mig de presó. Pagès, Abella i els hereus de Jorbà haurien de tornar també més de 12 milions en cas de condemna.

38 testimonis, entre els quals un exalcalde

La seu que l’Audiència Nacional té a San Fernando de Henares (Madrid) veurà desfilar aquesta setmana i la vinent 38 testimonis del judici als exdirectius de Caixa Penedès. Es calcula que seran jornades maratonianes de matí i tarda a raó de vuit testimonis diaris, a excepció de l’última vista, que serà el dimecres 28 de maig i en la qual declararà un únic testimoni i les parts exposaran els seus al·legats finals. Entre els testimonis citats hi ha l’antic membre del consell d’administració de la caixa Jaume Bosch, que després va ser alcalde de Sant Boi de Llobregat pel PSC. En la nòmina de testimonis també hi ha dos membres de la brigada de policia judicial i tres funcionaris del Banc d’Espanya.

Més continguts de