Esmorzant amb l’enemic en territori hostil

Barcelona“Doncs la veritat és que aquí no hi havia estat mai”. L’autora d’aquesta frase és Ada Colau, la dona que d’aquí sis dies pot provocar un terratrèmol en la política municipal barcelonina i que d’aquí unes setmanes podria tornar a trepitjar aquest espai per presidir-hi actes oficials. Me la trobo menjant un entrepà que té molts números de ser de pernil salat acompanyat d’un suc de taronja natural. Està sola, repassant les notes per a l’esmorzar que la Cambra de Comerç organitza amb els diferents candidats a les municipals amb la col·laboració de l’ARA.

Sóc tan ingenu que em penso que va sense assessors, per allò de la nova política, però descobreixo que hi ha tres acompanyants que s’estaven a una distància prudencial de la candidata. De la mateixa manera que admet no haver estat mai a la seu de la Cambra, no em compra la broma que li faig sobre aquest espai, la casta i la màfia.

La sala on tindrà lloc l’entrevista-xerrada amb l’Antoni Bassas imposa arquitectònicament i pel públic que ha vingut a escoltar. No és el tipus d’auditori que espera una arenga a crits, són gent d’ordre força encorbatada. No n’hi ha tants com el dia de l’Alberto Fernández Díaz, cosa incomprensible si tenim en compte que la convidada té molts més números de ser alcalde de Barcelona que el cap de llista dels populars.

Com esquivar totes les mines

A Colau li trepitgen tots els ulls de poll. El vídeo de la superheroïna assetjant l’Imma Mayol en un míting d’ICV -“Va ser una acció simpàtica”-, la seva cara impresa a les paperetes -“Hem tingut dificultats no buscades”, en al·lusió al robatori del nom Guanyem Barcelona, el primer que volia lluir com a marca electoral-, el sidral de la moneda barcelonina i els cotxes a la Diagonal -“Hem acabat amb un titular periodístic”- o el Mobile World Congress -“Benvinguts els congressos que aposten per sectors estratègics”.

Colau es mou especialment còmoda en el seu negociat, l’habitatge, el moment en què es mostra més clara i propositiva. També em fa l’efecte que ve amb una idea força adaptada a l’auditori del dia. És quan surt diverses vegades en defensa del petit comerç: “A Barcelona el 95% de les empreses tenen menys de deu treballadors”. Ja poden anar amb compte Xavier Trias i CiU si no volen que els prenguin l’etiqueta històrica del “partit dels botiguers”. En acabar, valoració previsible amb el seu equip -“Ha anat bé, oi?”- i sortida per una zona diferent de la que hem utilitzat la resta d’assistents. Sense ser-ne conscient, una amabilitat protocol·lària ha fet que marxés de la sala per la porta de la casta.