AUTOMÀTIC DANI ALVES
Va aprofitar els espais exteriors que alliberava Pedro, buscant línies de passada per associar-se. Sempre va arribar en el moment just, precís en la passada, centrant ara amb l’exterior, ara amb l’interior. Va donar vida a Neymar amb les seves centrades. Sense el control del partit, va arribar menys i el Barça ho va notar.
PERILLÓS L’ATAC BLAUGRANA
El Barça va confondre els ritmes amb massa freqüència. Primer va traslladar la pilota al camp rival. Però, quan es va encallar, la temptació de ser verticals va fer mal a l’equip, que va perdre el control del duel. Aleshores es va trencar entrant en un escenari on no era superior. L’equip se sent més còmode quan no ataca ràpid.
VERINOSOS MESSI-NEYMAR
Van ser claus, malgrat que Neymar va tenir més ombres que llums. Però va trepitjar espais, mostrant-se poc contundent en la finalització. Però va ser protagonista com al Bernabéu, com en la jugada del penal. L’argentí, per la seva banda, és intranscendent si el Barça no governa i s’ha d’allunyar de l’àrea, però va fer la passada del penal que ell mateix va transformar.
INCANSABLE DAVID LÓPEZ
David López i Víctor Sánchez van fer un partit per emmarcar. Un més. Van determinar que el partit es jugués com volia l’Espanyol, escurçant espais, ofegant línies de passada a Messi, tancant passadissos interiors. Rescatant pilotes dividides, multiplicant ajudes defensives, ajudant els centrals, marcant el camí competitiu, repartint la pilota i fent un pas endavant per impulsar l’equip en atac.
