Atacs al peu i poca profunditat

Periodista i entrenadoraSobre l’alineació, el França-Alemanya tenia pinta de ser un bon duel d’àrees. Löw va renunciar al joc amb fals 9 per apostar per un davanter referència com Klose i reubicar Müller a la banda dreta. I Deschamps descartava l’experiment de Giroud i Benzema i sortia amb el seu esquema més lògic, amb Valbuena i Griezmann acompanyant el madridista en atac Benzema.

Però no va ser un partit gens obert. L’espès replegament de tots dos -i la calor- va fer lenta la circulació de la pilota i va convertir qualsevol desmarcatge en un innocent moviment per allargar la possessió. Gairebé totes les recepcions interiors de Cabaye, Matiudi i Pogba van ser d’esquena a porteria. El 14 va combinar especialment amb el seu lateral, Evra, i el 6 va ser un intranscendent punt de pas en les passades entre defenses en zona inicial. Només les conduccions del de la Juve van fer que França mirés endavant. Però als bleus els ofegava l’avançadíssima defensa alemanya, que els convidava a un joc llarg que no volien. Benzema, que prefereix deixar-se caure per reunir-se prop de Valbuena, no va sentir-se mai còmode en la ruptura i només Griezmann va estirar l’atac francès.

Al bàndol alemany tampoc van veure’s moviments llargs al primer temps, tot i que Klose habilitava espais al darrere per a l’aparició d’Özil, Müller o els interiors. L’aportació de Lahm des del lateral feia l’equip més valent, però tampoc gaire profund. Va ser al segon temps quan Schürrle i una aposta de menys atac al peu i més contraatac van perfilar una mannschaft més estirada.