El Barça afina la veu i deixa clar a l'Atlètic qui és el líder

Amb Neymar de suplent, l'equip es treu de sobre l'Elx amb bon joc i un 'hat trick' d'Alexis

EL SOMRIURE D'ALEXIS  El xilè celebrant el gol de falta que va significar el seu primer hat trick amb la samarreta del Barça.
Toni Padillai Toni Padilla
06/01/2014
4 min

BarcelonaEl Barça de Gerardo Martino, com els bons vins, madura de mica en mica. El temps sembla que és el seu millor aliat: l'equip ha progressat en el seu joc i ha aconseguit una constància i un equilibri que no tenia ara fa uns mesos. Agradant i agradant-se, el Barça sap que ha superat una època complicada per les lesions i camina amb optimisme cap al primer dels duels que decidiran el desenllaç d'aquesta temporada. Si l'Atlètic de Madrid no va fallar a Màlaga, el Barça es va treure de sobre l'Elx per poder arribar al duel de dissabte al Vicente Calderón al capdavant de la classificació. El Barça se sent optimista. Jordi Alba torna a ser el d'abans, Xavi aporta detalls i contra l'Elx va tornar Valdés. Tot llest, doncs, per al retorn de Messi.

L'Atlètic, però, segueix mirant de manera desafiant el Barça i continua guanyant tots els partits en un inici de temporada magnífic. Però l'equip de Gerardo Martino va golejar l'Elx amb una actuació molt sòlida, sense esquerdes, i va enviar així un missatge als homes de Simeone. Després de l'últim partit del 2013, Martino va dir que no era un bon moment per descansar, ja que l'equip estava en fase ascendent. Però en el primer episodi del 2014 l'equip va seguir madurant, afinant la veu. I tot gràcies a una fantàstica actuació col·lectiva, amb els homes de segona fila, com Alexis i Pedro, fent de les seves. Si contra el Getafe va ser Pedro l'estilet, contra l'Elx va ser Alexis l'autor d'un hat trick. I tot gràcies al bon partit d'homes com Cesc i Jordi Alba. Valdés, per la seva banda, no va haver d'aturar ni un sol xut, quan fa mesos es convertia en el salvador de manera freqüent. L'única ocasió il·licitana va acabar al pal. La resta del partit Valdés va ser un espectador més.

Per començar l'any Martino va ser fidel a la seva política de rotacions per administrar minuts, i va donar descans a un Neymar que va jugar els últims 10 minuts, en què va provocar un munt de faltes. Sense Messi, preparat per tornar als terrenys de joc però encara sense l'alta mèdica, i sense el brasiler, van ser Pedro i Alexis els encarregats de fer via amb dos gols abans dels primers 20 minuts de joc. L'Elx de Fran Escribá, un equip valent amb defensa avançada, va deixar espais que Alexis va aprofitar per fer el primer gol gràcies a una internada de Jordi Alba. Poc després, Cesc va abandonar la posició de fals nou i va deixar un espai que va aprofitar Pedro per fer el 2-0. Cesc, sense arribar al cor de l'àrea, va interpretar en tot moment amb encert el matx, i va oferir una càtedra de joc intel·ligent.

Fons d'armari

El Barça té la sensació que les coses rutllen. Que s'ha superat una època complicada. Els jugadors se senten forts i tornen els lesionats. El retorn d'un Jordi Alba en un estat de forma magnífic aporta molt a un equip que espera ara el retorn de Messi conscient que ara mateix Martino té un d'aquells maldecaps que agraden als tècnics: haver de deixar a la banqueta jugadors magnífics, ja que tots no tenen espai.

Amb Bartra -que va acabar lesionat- guanyant pes a l'eix de la defensa i Song ocupant el lloc del sancionat Busquets, el Barça va ser una màquina de jugar a futbol amb constància, i va controlar el joc gràcies al saber fer de Xavi i Iniesta. Les festes nadalenques no van significar fer un pas en fals, i l'equip va consolidar el seu joc, cada dia més estètic, cada dia més ferm. Com si les derrotes de Bilbao i Amsterdam fossin un record llunyà, el Barça torna a tocar i es cruspeix els rivals. El triomf contra l'Elx va ser el triomf del col·lectiu, amb nou dels onze jugadors titulars formats a La Masia, entre els quals els quatre defenses. Reclamant un lloc a Martino, el trident Pedro-Alexis-Cesc va fer de les seves, i el xilè va aconseguir el primer trio de gols de la temporada. El seu tercer gol, de falta directa, va evidenciar l'estat anímic d'un jugador que no té por de res.

Constància i màgia

L'Elx, amb bones intencions però massa tou a l'hora d'intentar deixar en fora de joc els rivals, es va veure sotmès a un monòleg d'un equip que avança amb el vent inflant-li les veles. Martino pot fer rotacions i homes que fa un any semblaven moixos, com Pedro i Alexis, aconsegueixen omplir els forats que deixen Messi i Neymar. Malgrat que Xavi va fallar un penal en els primers minuts de la segona part, el Barça va saber trobar el ritme constant per cruspir-se el rival. Primer, amb Pedro regalant un gol a Alexis. Després, amb la falta del jugador xilè.

El jugador de la segona fila, les segones espases, han permès al Barça seguir liderant la classificació i superar, de moment, un rival potser menys brillant però amb un caràcter competitiu únic. Per aguantar el pols d'aquest Atlètic, el Barça comença l'any mostrant un caràcter semblant, amb la mentalització que requereix poder aguantar 90 minuts sense defallir, sense descentrar-se, sense deixar ni una sola opció al rival. Coses de la vida, el dia que tornava Valdés l'equip va oferir una de les seves millors actuacions col·lectives, i va deixar el porter sense poder fer aquelles aturades salvadores que feia fa mesos. Un dels millors senyals per començar l'any tal com Déu mana. Arribant amb el cap alt al Calderón.

stats