El Barça es limita a superar el tràmit de l’Almeria

BarcelonaEl Barça és un equip sense alegria que viu en un clima enrarit i gris des de fa temps. Un ambient hivernal en el qual l’aparició tímida del sol la celebren amb efusió els més fidels. Després d’unes setmanes de treva, sense que el Camp Nou ni tan sols es manifestés amb vehemència després de la dimissió del president Sandro Rosell, ahir a l’estadi es va començar a sentir un xiuxiueig incòmode, tot i la victòria 4 a 1 contra l’Almeria. Fins i tot els xiulets tímids d’una part de la graderia van donar l’avís a l’equip i a Gerardo Martino, assegut fora de la banqueta per l’expulsió a Sant Sebastià. Els enèrgics aplaudiments al suplent Andrés Iniesta també van ser un missatge en una nit que va servir per reivindicar la figura dels més veterans, Puyol i Xavi, i confirmar que Messi i Neymar encara estan lluny.

La connexió inestable

Fins ara, la imatge que defineix millor la relació futbolística entre Leo Messi i Neymar és la jugada del minut 6 de partit contra l’Almeria, un xut potent del brasiler que va colpejar contra el cos de l’argentí. Messi i Neymar no es troben, a vegades per excés, a vegades per omissió. Tot i l’afer extraesportiu que persegueix Neymar, i que afecta els equilibris interns de la plantilla per qüestions salarials, la relació humana i de vestidor entre els dos cracs blaugranes és bona, com va demostrar el brasiler a l’hora de celebrar el gol de Messi de falta. Al camp, quan es tracta de teixir i associar-se, encara no hi ha conjunció, són dos pols imantats que es repel·leixen tot i els esforços per ajuntar-los. En l’últim sospir del primer temps, Alexis va col·locar la pilota al punt de penal, i Messi es llançava sobre la gespa del Camp Nou per rematar, sense adonar-se de l’arribada en millors condicions de Neymar des del segon pal. Un exemple més que l’engranatge coral del Barça no ha trobat l’encaix idoni entre les seves dues peces més importants, els dos futbolistes totals cridats a liderar el projecte esportiu -amb el suport indispensable dels jugadors de la casa, per descomptat.

Sense espai per a la sorpresa

A falta de la connexió Messi-Neymar, el Barça va resoldre el partit contra l’Almeria gràcies a la seva contundència ofensiva i les concessions d’un rival immers en una altra competició, allunyat dels intents del Barça per no perdre l’estela del Reial Madrid. Al minut 9, Alexis obria el marcador amb el seu setzè gol en Lliga de la temporada. El xilè va aprofitar la passivitat del seu marcador, el lateral Dubarbier, i va caçar el rebuig d’Esteban a remat de Cesc.

Només quatre minuts més tard, aquest cop en la versió vertical que ha introduït Martino, Neymar va tenir el 2 a 0 a les seves botes. Passada a l’espai de Xavi, que el brasiler caça completament sol per encarar Esteban, però la lentitud del jugador del Barça a l’hora de definir va permetre la correcció de Rafita, que va evitar el remat de Neymar. El Barça castigava el rival gràcies a les aparicions incisives -alhora imprecises- de Dani Alves, però el segon gol va arribar en un registre habitual, conducció de Messi des de la medul·lar que l’Almeria va aturar en falta. El mateix argentí va definir magistralment, des d’uns 10 metres de la frontal, fent passar la pilota amb efecte per fora de la barrera per superar el porter rival. Precisió i força, la pilota va entrar per l’escaire de la porteria visitant, tot i que Esteban va arribar a fregar l’esfèric.

Només 3 minuts més tard, la pilota aturada tornava a condemnar l’equip. Triple error que permetia a Trujillo retallar distàncies, davant de la passivitat blaugrana i la desesperació de la graderia. Víctor Valdés mesurava malament la sortida, Puyol no calculava bé el seu salt i Cesc es desentenia del seu marcatge i permetia el remat fàcil i solitari del defensa de l’Almeria. El marcatge individual als córners tornava a castigar el Barça, i ja són 8 dels 21 gols rebuts en Lliga que han arribat després d’un córner.

Ambient enrarit

El gol de l’Almeria va penalitzar molt més enllà del resultat, el Barça dominava sense l’ímpetu necessari per sentenciar i conciliar-se amb els gairebé 59.000 aficionats que van anar ahir a la nit al Camp Nou. El Barça va continuar sent l’equip pla que ha estat durant gran part d’aquesta temporada, un conjunt que guanya els rivals per la seva gran qualitat individual, més que pel joc col·lectiu.

A la represa el Barça va seguir amb la mateixa tònica, i els nervis van arribar a una part de l’afició que va xiular, encara tímidament, l’equip. Neymar va tenir l’ocasió per frenar els dubtes de la gent, i després de rebre, aquest cop sí, l’assistència de Messi, el seu remat creuat va sortir molt desviat de la porteria rival. A la banda, Andrés Iniesta esperava el seu moment, reclamat pel públic de l’estadi, conscient que és un dels jugadors que aporta alegria i vitalitat a un conjunt sense regularitat a l’hora de governar els partits.

La sentència va arribar gràcies a Puyol i una jugada insòlita. Messi s’eleva majestuós en un córner, el seu cop de cap impacta amb el travesser i el capità blaugrana caça la pilota per marcar el 3 a 1, un gol celebrat amb entusiasme per tot el grup, sabedor dels problemes de Puyol aquesta temporada, relegat a un paper secundari, a vegades residual.

Puyol no va ser l’únic veterà que va reivindicar el seu rol, també ho va fer Xavi amb el quart gol de la nit. El de Terrassa va superar Esteban amb un xut llunyà, col·locat al costat del pal rival. Amb Iniesta sobre la gespa, i amb Neymar a la banqueta, el Barça va tenir uns últims deu minuts impetuosos, amb constants aparicions ofensives que van diluir els xiulets que havien castigat el grup uns minuts abans.

El públic va abandonar el Camp Nou amb una sensació agredolça. El bon sabor dels últims sospirs se sumava al salt endavant a la taula, però encara hi ha massa dubtes que sobrevolen l’estadi. Temps n’hi ha, feina també.