El Barça i la síndrome d’Alexis Sánchez
1. LaTdp
El futbol, a diferència d’altres esports amb pilota, es basa en els intangibles. Hi ha estadístiques i dades, però, que són reveladores de per què passen algunes coses. Així, estudiar el full d’estadístiques de cada partit de Carles Domènech, de LaTdp.cat, ajuda a entendre o matisar els encesos debats culers.
2. Alves
Natalia Arroyo explicava ahir, com ningú, com s’ho fa el Barça per generar tantes arribades d’Alves, tot sol, a la línia de fons. La jugada, de manual, és fantàstica, però no serveix de res si Alves les centra totes malament. La dada és clara. L’equip va desaprofitar sis centrades que podrien haver estat gol.
3. Neymar
L’índex de nombre de gols dividit pel de rematades també evidencia per què Neymar genera dubtes. Se’n crea moltes però marca poc. Deu ser que li sobren dos regats, o que s’espera massa o que, dins de l’àrea, sembla que trepitgi raïm. És un problema de confiança i angoixa. És i serà un jugador amb gol.
4. Passada
El problema de l’última passada, que fa malmetre molts atacs, ni és exclusiu d’Alves ni es pot llegir en un excel de dades. Davant defenses atapeïdes, la velocitat de pilota i la precisió eren característiques clau per esquinçar el mur rival. A poc a poc i sense afinar la passada, Messi no pot rebre còmode entre línies.
5. Alexis
Més enllà dels càntics per Puyol, el més aplaudit va ser Alexis. Pel gol? No. ¿Per haver despenjat una pilota magnífica per a Messi? Tampoc. Per haver triscat per cada bola de valent. L’afició, en temps estantissos, sempre gratifica l’esforç per damunt de tot. Deixar-s’hi la pell, però, hauria de ser cosa d’onze. No d’un.
