La truita s’ha girat, però en tots els sentits. Ara el Madrid està en estat de gràcia i, a més, practicant un molt bon futbol, mentre el Barça està perdut sense saber a què juga o cap on va. Però això comporta també que el que ara és a dalt miri el de sota amb prepotència i supèrbia.
Tots deveu haver sentit parlar de la madriditis, allò de què han acusat el Barça històricament des de la capital. Vaja, que el barcelonisme s’alegra més del mal aliè -de les derrotes del Reial Madrid i dels fracassos de José Mourinho- que de l’èxit propi. I, a més, fent reportatges per relacionar el club blanc amb el franquisme o per atacar constantment Florentino Pérez.
Però ara que s’ha girat la truita podem parlar de barcelonitis. I és que l’obsessió a la capital és comparar el Madrid actual amb el de Pep Guardiola i demostrar que aquest equip de Carlo Ancelotti és millor que el Barça de l’excel·lència. Un cop s’han tret de sobre la tan desitjada décima Champions, el següent pas és explicar al món que són millors que el Barça. Van començar amb el sextete, però es va enfonsar ràpidament després de perdre la Supercopa contra l’Atlètic de Madrid.
I ara, ofesos perquè sempre els hi diguin que basen el seu joc en les contres i que són més atletes que futbolistes, volen demostrar que el seu futbol és el millor. Curiós, quan sempre havien menyspreat el joc del Barça omplint-se la boca que tots els estils són permesos i vàlids en el futbol; quan sempre s’havien enrigut que el Barça prioritzés guanyar la possessió al resultat. Això sí, amb l’excepció de l’època gloriosa de la selecció espanyola, que amb una base de futbolistes del Barça els feia treure pit orgullosos del joc que feia la roja.
Però aquest Madrid és molt més irregular del que es pensen. I començar a celebrar èxits al mes de novembre és molt perillós. Els títols es guanyen a la primavera, i si no que l’hi preguntin al Barça, que la temporada passada va firmar la millor primera volta de la història i va acabar sense aixecar absolutament res.
Casillas fa quatre dies era el centre de totes les ires i ara mateix ja ningú hi pensa. Isco volia marxar a l’estiu perquè no havia gaudit d’oportunitats i ara ja el comparen amb Laudrup o els més agosarats amb Maradona. Xutar-li un córner al Madrid era mig gol i ara parlen de la millor parella de centrals del món. És veritat que el club blanc està en un gran moment de forma, però per treure pit i marcar una època has de guanyar bastants títols i de manera consecutiva. Massa ganes d’esborrar aquells records no tan llunyans d’un Barça que sí que forma part de la història.
