‘Citizen’ Alves
Hi va haver un estiu, ara fa tres anys, que Dani Alves se n’anava del Barça. El Manchester City li oferia gairebé el doble del salari fix que guanyava aquí. L’empresa de representació, que portava amb la seva dona, veia a més a més que es podia embutxacar una bona prima de fitxatge. Amb 28 anys volia fer l’últim gran contracte de la seva vida. Allò que, per diners i per nombre d’anys, els futbolistes en diuen toma el dinero y corre, és a dir, l’últim gran atracament de la seva vida.
Portava tres temporades al Barça i pràcticament ho havia guanyat tot. El seu paper havia estat crucial a l’hora de donar profunditat per la dreta, de donar ritme a l’equip i d’encomanar, a tota hora, ganes de guanyar. Guardiola creia que, en la seva quarta temporada, no podia prescindir d’un Alves amb qui havien començat junts al primer equip. La dona d’Alves volia volar cap a l’Etihad, el Dani s’estimava més continuar al Barça però demanava cobrar com Xavi, Iniesta o Villa, és a dir, entrar al segon nivell salarial de l’equip. El president Rosell, que sempre havia tingut mà amb els jugadors de la canarinha, va fer un acostament amb Alves aprofitant un partit amistós de la selecció brasilera a París.
Setmanes més tard, en una reunió al txoko que Rosell té al soterrani del seu domicili, el va convèncer amb dos arguments. El va convèncer dient que l’aparador del Barça era molt més gran que el del City i que, potser jugant en un equip de segona fila, perdria possibilitats de ser el lateral dret titular del Brasil en el Mundial que anys després es jugaria al seu país. Econòmicament, a més a més, li va demostrar que amb la part d’incentius variables per nombre de títols podia acabar guanyant, pel cap baix, el mateix que li pagava el Manchester City. Allà, a més a més, de títols es preveia que en guanyaria pocs.
Dani Alves es va quedar al Barça però aquella temporada no va estar a l’altura. Es va separar de la dona, no veia els seus fills tant com hauria volgut i, per fer-se passar les penes, va descobrir les gràcies de l’altra Barcelona. Aquell any no va donar el rendiment que s’esperava d’ell i l’equip se’n va ressentir. Després de l’últim partit de Lliga, al camp del Betis, el mateix Alves va fer catarsi enmig del vestidor i va reconèixer que ell no havia estat a l’altura. Tampoc la temporada passada, amb Vilanova, va semblar l’Alves dels tres primers anys.
Enguany, amb l’arribada d’un amic com Neymar, el lateral de Juazeiro sembla haver fet una revifada. L’equip de Martino deixa molts espais per a ell. Ahir, precisament, en el que podia haver estat el seu camp, va tenir el 0 a 2 a les botes i va xutar massa creuat. Després, a l’últim minut, la paret amb Neymar sí que va passar per sota les cames de Hart. 0-2. Un bon final d’aquesta història.
