Convivència natural amb la bipolaritat
Periodista i entrenadoraEs busca un clar candidat al títol de campió del món i no es troba. Es busca una selecció que domini els partits des del principi i que sostingui aquesta superioritat durant els 90 minuts, però tampoc s’ha vist al Brasil. Està sent un Mundial d’alts i baixos, de sensacions irregulars. Cap dels quatre semifinalistes pot presumir d’haver arribat a la penúltima ronda amb contundència, però alhora cap dels quatre pot dir que hi ha arribat injustament. És el Mundial que és, perquè és el moment futbolístic que és. Cap equip és prou capaç d’imposar-se perquè els partits són inestables, mòbils, dramàticament canviants. I la prioritat dels entrenadors, en molts casos, sembla que ha sigut preparar les seves seleccions per a aquesta variabilitat, com si fos el camí més segur per anar avançant.
I, de fet, ho és. El Brasil conviu amb naturalitat amb la seva irregularitat. L’amfitriona ha ensenyat diverses cares al llarg del torneig, capaç de pressionar a dalt i encadenar ocasions, d’instal·lar-se a camp propi a l’expectativa, de ser un equip dividit i fràgil. Ha jugat incòmode amb pilota i ha gaudit amb la possessió. Ha tremolat en defensa i s’ha sentit capaç d’allargar la porteria a zero durant una eternitat. Scolari ha confeccionat un grup que, des de la banqueta, té poques cartes per canviar el guió del partit, però que accepta diferents vestits per jugar al que toqui.
No és gens diferent del que fa l’Argentina, per exemple. Per història i galons, li ha tocat assumir el pes dels partits en la majoria d’escenaris i no ha acabat de deixar clar si ho celebra o ho pateix. Sabella vol que passin poques coses, que el seu equip la mogui, l’adormi, a l’espera d’alguna jugada genial. Però, de vegades, l’ albiceleste també sembla que té prou potencial per volar d’àrea a àrea.
Alemanya és un altre exemple de versatilitat. La polivalència d’homes determinants com Lahm i Müller resumeix l’essència dels de Löw, d’intenció combinativa, però natural essència colpejadora. La mannschaft gestiona la pilota, vol proposar, però acaba quedant-se a mig pam de noquejar el seu rival, que sempre aconsegueix trobant la manera de fer-li pessigolles. Sort de Neuer.
I Holanda és Van Gaal. És previsió de tots els escenaris possibles, són solucions a tots els problemes. Muta del 5-3-2 al 4-3-3, vol contracolpejar però no defuig del tot tenir la pilota, mou Kuyt allà on calgui i s’estructura amb solidesa per potenciar el talent immens que l’accelera a dalt. Holanda és una remuntada impossible i és una genialitat als penals.
