Instants puntuals de màgia per tornar a ser líders
Messi decideix un partit incòmode que deixa el Barça empatat amb el Madrid i l'Atlètic
Sevilla (enviat especial)El Barça ha trigat set dies a recuperar el lideratge. Aquest lideratge que s'ha protegit amb cura durant un any i mig, abans de la dolorosa derrota contra el València. Sacrificat i lluitador, l'equip de Martino va saber patir al camp del Sevilla, i va aconseguir un lideratge que no acaba d'esvair els dubtes d'un equip que va jugar un primer temps ben dolent. Però, a diferència del que va passar en la derrota contra el València, es va reaccionar a la segona part. Contra els homes de Pizzi el guió va ser l'invers: bon inici, final horrible. Al Pizjuán, el patiment va acabar en una golejada plàcida.
L'equip de Martino va jugar un primer temps francament dolent, sense la intensitat necessària, superat per un Sevilla que mossegava amb fam. Però, convertit en un animal competitiu, es va saber aferrar al talent individual i les jugades puntuals per obtenir el lideratge gràcies a la diferència de gols. Va ser un guió que ja s'ha vist altres cops, jugant amb foc fora de casa i acabant somrient. Com els jugadors professionals que sempre acaben guanyant les seves apostes però saben que un dia es poden picar els dits. El Barça recupera el lideratge, però fa temps que ha perdut la continuïtat.
Conscient que un triomf significava el lideratge, Martino tenia un dilema: prioritzar el partit de Sevilla o el de dimecres, una semifinal de Copa. I va semblar que preferís el partit de Sant Sebastià en deixar fora de l'equip Busquets, Cesc i Alves. Els dos primers, especialment, pilars de l'equip. Amb Song a la gespa, l'equip va ser superat per intensitat durant bona part del matx.
Damunt d'una gespa xopa després del diluvi que va caure a Sevilla, el Barça va intentar trepitjar fort, ocupant espais i tancant sobre si mateix els deixebles d'Emery. El duel d'estils, per moments, es podia reduir a dues línies: una de vertical definint el joc local i una d'horitzontal per definir el joc d'un Barça que va patir per convertir el domini territorial en ocasions. El Barça molts cops sembla un lleó vell. Amb planta, poderós, però sense dents. Li costa mossegar. Li costa Déu i ajuda xutar a porteria. El Sevilla, sense la necessitat de ser fidel a un estil, amb tres tocs feia prou per deixar-te les dents marcades. Una pèrdua de Song en els primers minuts ja va donar feina a Piqué, i als 14 minuts l'elèctric Bacca va descosir la defensa, una jugada que va acabar amb el gol d'Alberto Moreno. Xut desviat per una defensa massa estàtica.
El Barça semblava un munt de peons d'escacs. I, d'un cop al taulell, les peces rodaven per terra quan colpejava el Sevilla. Els primers 30 minuts van ser un preocupant monòleg andalús. Ni tan sols sabent abans del partit que Rakitic xuta les faltes com els àngels el Barça va defensar bé aquestes jugades.
Messi, dos tocs i dos gols
El Barça, però, té talent i sempre aixeca el cap. Montoya va entrar per la dreta com un punyal en dues ocasions, Pedro va lluitar, Xavi va fer un pas endavant i, per sort, Rakitic va fallar el 2-0 en una contra en què el Barça va baixar a defensar sense esma. Pedro, tot cor, donava la cara com podia, però per empatar va caldre un cop de sort. Messi, desaparegut, va treure una falta i Alexis, en clar fora de joc, va rematar. Just abans del descans, quan la pluja i el vent van tornar amb força, una contra blaugrana va acabar amb un bonic gol de Messi. En 45 minuts, l'argentí havia fet dues coses bé: una assistència i un gol. Coses de genis. Dos detalls per aixecar un partit que el Barça no mereixia guanyar.
Amb un cel apocalíptic i l'afició local crucificant l'àrbitre, el Barça va intentar sentenciar un partit esbojarrat en què els dos porters van tenir feina. I, just després d'una doble aturada de Valdés magnífica, Messi va sentenciar amb el seu segon gol. Un cop directe a la línia de flotació sevillista. Cansat i derrotat, el Sevilla va ser marejat per un Barça segur de si mateix. Iniesta i Xavi van protegir la pilota i Cesc, que havia entrat al camp, va fer el quart gol per confirmar que el Barça no sap jugar partits complets però sí que els sap guanyar. Però la Lliga, amb tres equips empatats en punts, no permet gaires ensopegades. No permet jugar amb foc. Com es va fer ahir.
