L’Espanyol s’endú el joc de la inconsciència i taca San Mamés

BarcelonaVa ser el més apassionat. El més entregat a la bogeria, el més còmode en el descontrol. L’Espanyol, amb un desplegament físic deliciós, va derrotar un Athletic desubicat i va esquitxar el nou San Mamés, que es conservava verge de derrotes en Lliga des que es va inaugurar. Colotto va desfer l’empat amb què Gurpegi havia neutralitzat el gol de Sergio García. Els periquitos, al contraatac, van poder fer més contundent el cop de puny a Bilbao, on ahir van sumar tres punts que els deixen més a prop d’Europa que del descens.

Entrega total

Fa olor de nou, però transpira la mateixa passió de sempre, la mateixa atmosfera d’heroïcitat i puresa futbolística. La Catedral mai deixa de ser-ho encara que se li hagi rentat la cara i els partits que acull són sempre un retorn a la noblesa del joc. A una voluntat única de sumar el triomf, sense reserves. L’Espanyol ho sabia abans de viatjar a Bilbao i va trepitjar la gespa del nou San Mamés preparat per a tot, convençut.

El duel, des del començament, va tenir aquell aire d’inconsciència en què el conjunt de Javier Aguirre se sent tan còmode. Pilotes dividides, defenses obertes, lluites aèries. Joc vertiginós, camp per córrer, futbol d’àrea a àrea. Qui més ràpid s’hi va adaptar va ser l’Espanyol, que va donar el primer ensurt amb un xut de Sergio García que Gorka va refusar a córner amb una mà al pal curt. Va ser l’avís del que vindria només tres minuts després. El de Bon Pastor va esmunyir-se entre centrals per trepitjar l’àrea i batre el porter basc amb un xut creuat i ras.

El 0-1 no va canviar les intencions. Està prohibit especular a San Mamés. Tampoc va alterar gaire l’Athletic, que semblava tenir assumit que patiria. De fet, Valverde havia avisat en la prèvia de l’habilitat periquita per fabricar una dinàmica de joc incòmoda. Sense poder trobar el seu domini habitual amb la pilota, l’Athletic va haver d’acceptar la batalla física per trobar les ocasions. Aduriz, de cap, va estavellar una rematada al pal que havia sorprès Casilla, que poc després va haver de volar per evitar que Rico empatés.

L’Athletic s’estirava, però tampoc va abocar-se a l’atac perquè l’Espanyol hi responia. I ho feia amb contundència defensiva i un instint magnètic a les botes de Sergio García, que va fabricar-se controls, girs àgils, algun túnel, xuts intimidadors i, fins i tot, una assistència amb relliscada que Stuani, amb un remat al pal, no va aprofitar.

Era previsible que el partit canviaria després del descans, perquè l’Athletic va arriscar. Valverde va sacsejar el seu mig del camp per intentar que es notés menys l’absència del sancionat Iturraspe. Sense temps per mesurar si havia tingut efecte, Gurpegi va empatar després d’una falta mil·limètricament picada per Ibai Gómez.

Però l’Espanyol seguia jugant sense res a perdre i Colotto, gairebé sense voler, va fer l’1-2 a la sortida d’un córner. Va començar llavors la guerra per resistir que, fins i tot, va acostar-lo a l’1-3. Paparra en els marcatges, concentrat i viu en totes les transicions, l’equip va protegir la seva frontal i va esperar el contraatac decisiu, el detall que acabés de sorprendre un Athletic desesperat. Resignat a patir la primera derrota en Lliga al seu estadi.

Intensitat durant 90 minuts per igualar forces

L’absència d’Iturraspe

L’Athletic va trobar a faltar el seu cervell, Iturraspe, sancionat. San José no va poder aportar prou control al primer temps i, tot i millorar amb Morán al segon, va ser menys poderós al mig del camp.

El talent de Sergio García

L’estat de forma de Sergio García és especialment dolç. El de Bon Pastor va ser l’única referència ofensiva d’un Espanyol que va atacar amb fe. Ell va obrir el marcador i va ser clau en els contraatacs.

Concentració a l’àrea

No va poder evitar algun ensurt en accions aèries a l’àrea (com l’1-1 de Gurpegi o el pal d’Aduriz), però l’Espanyol va protegir amb intensitat les centrades a l’àrea per bloquejar l’Athletic.

El discurs d’Aguirre

El tècnic va voler rebaixar la possible eufòria periquita i va recordar que “la realitat és que a l’equip li falten deu punts per als 42”. Aguirre va celebrar un triomf “importantíssim”, però amb prudència.